40 anys d’acció, lluita i diversió

Des de que en 1970 fos creada oficialment en Trinitat Nova l'Associació de Veïns de 9 Barris, amb una representació inicial de nou barris obrers de l'extrem nord de Barcelona, els veïns comencem un cicle de lluites per millorar la vida del nostre territori, oblidat per tots els ajuntaments de la dictadura.En el cas concret de Roquetes, les lluites per aconseguir l'ambulatori mèdic van tenir una especial rellevància fins que finalment es va aconseguir en 1976. Es va tractar d'un equipament amb uns bons serveis i una qualitat en l'atenció als usuaris molt alta. Per aconseguir-ho va ser fonamental el treball de les vocalies de salut de l'associació de veïns i la participació activa de moltes persones, mostra de l'alt grau de consciència que existia entorn de la importància de la salut.L’instalació a l'any 1976 d’una planta de producció d'asfalt tocant als barris de Roquetes i Trinitat Nova, per subministrar material a les obres de cobriment dels futurs cinturons de ronda, va indignar al veïnat. Aquesta industria tan contaminant, ocupava terrenys considerats forestals, incomplint a més la normativa legal per la proximitat dels habitatges.

Davant la negativa a desmuntar la planta asfàltica el moviment veïnal va desenvolupar una potent lluita amb assemblees, manifestacions i concentracions. Després de moltes reunions i comprovar la poca voluntat de l'ajuntament de Socías Humbert, últim alcalde de la dictadura franquista, per atendre les demandes del veïnat, la situació va arribar a un punt límit.Un diumenge de gener al matí, en els vessants de Collserola, al voltant de dues-centes persones van desbordar als guàrdies de seguretat que custodiaven la planta asfàltica i van apoderar-se de el control dels instal·lacions. Amb la col·laboració de mans expertes i l'esforç de molts més, ajudats amb maces i cordes, van aconseguir desmuntar els instal·lacions i els dipòsits. Aquella fàbrica mai més tornaria a contaminar aquells barris en els confins de la ciutat. Uns barris que, paradoxalment, encara reivindicaven en aquells moments asfaltar els seus carrers i tantes altres manques en serveis bàsics.Amb aquella acció directa, el 9 de gener de 1977, és van donar per satisfetes els demandis veïnals que durant anys anaven reclamant pel tancament de la planta asfàltica. Començava, no obstant això, un nou cicle de lluites entorn d'un projecte que encara és trobava molt difús però que també assenyalava una altra reivindicació clau: aquells barris necessitaven locals socials i culturals. El moviment cultural de recuperació de la memòria ateneista reprimida pels quaranta anys de dictadura va inspirar la reivindicació d'un Ateneu per Nou Barris.

A la fi dels anys setanta, Barcelona bullía amb un vibrant moviment contracultural. L'estiu de 1977 va ser particularment mogut a la ciutat, amb esdeveniments com les Jornades Llibertàries Internacionals celebrades al Parc Guell i al Saló Diana al juliol. En el mes de juny Nou Barris va fer la seva contribució particular a aquesta efervescència cultural barcelonina amb una proposta molt potent i el Ateneu Popular va decidir celebrar un gran festival per donar a conèixer el seu projecte cultural.Les 30 hores van ser el major esdeveniment cultural succeït fins avui en aquesta part de la ciutat. Durant els dies 4 i 5 de juny es van succeir actuacions de música, teatre, circ, poesia, espectacles infantils, debats, exposicions i presentació de diversos moviments socials de Barcelona. Convocada oficialment per l'Associació de Veïns Nou Barris, va ser planificada amb mesos d'antelació per nombroses persones organitzades en diverses comissions.Va ser amb motiu d'aquesta celebració quan es va decidir que el símbol del bidó de alquitran fos el del Ateneu. També es van pintar unes lletres gegantes amb el nom de «Ateneu Popular 9 Barris» en la teulada de la nau. S'ha escrit que aquests dies van passar pel Ateneu 50.000 persones per veure a artistes i grups com a Tribu, Born, La Salseta de Poble Sec, Mayte Martin, Germans Poltrona o Xesco Boix.Al 1978 es va tornar a repetir el festival, amb una mica menys d'afluència de públic, però molta energia igualment. Amb els 30 hores es va demostrar que es podia organitzar un gran festival des de la participació ciutadana, organitzada en assemblees i comissions i també que des del Ateneu es podien organitzar esdeveniments amb una dimensió més gran, que atragués a Nou barris a moltes persones que mai s'havien acostat. El seu model va ser replicat en les primeres celebracions de les festes majors de molts barris, combinant espais lúdics amb moments reivindicatius, enfortint culturalment el dinamisme comunitari que havia sorgit de les lluites urbanes.

L'arribada del primer ajuntament democràtic va coincidir amb un període de crisi en el Ateneu. Després de les dues exitoses edicions de les 30 hores, en 1977 i 1978, tot el moviment que s'havia estat generant entorn de l'espai es va frenar. Algunes activitats que s'havien realitzat, a part dels festivals de les 30 hores, com van ser actuacions musicals de grups com Lone Star, una representació teatral de la companyia sevillana La Quadra, projeccions de cinema, tallers, xerrades o setmanes culturals, es van deixar de realitzar.En 1978 s'havia dissenyat una maqueta en la qual es mostrava el pla elaborat per la Coordinadora Pro-Ateneu per al territori proper al Ateneu, que integrava diversos equipaments esportius, lúdics i culturals, al costat d'una remodelació integral de l'edifici. No obstant això, tots aquests projectes van quedar aturats, així com la dinàmica assembleària setmanal que amb prou feines havia tingut temps de consolidar-se.Entre els motius d'aquesta crisi s'ha esmentat que molts activistes es van incorporar en la nova administració municipal, també el fet que diverses de les persones més actives van haver d'absentar-se per realitzar el servei militar i també el fet que el procés de negociació amb l'Ajuntament es va estancar. Durant aquest període no es va abandonar mai el procés de negociació, però la base social del projecte estava molt afeblida. A la fi de 1981 amb prou feines un grup de majorettes, una banda de tambors i cornetes i algunes persones que havien instal·lat tallers artistics a l’Ateneu, donavan vida a l'espai. D'altra banda el context social es va ser agreujant amb la irrupció de la droga dura als barris, que va acabar amb tota una generació de joves.

El nou ajuntament de Narcis Serra es consolidava, però les promeses obres de remodelació de l'espai no arribaven. Des de la Coordinadora Pro-Ateneu, que agrupava a les vocalies de cultura de les associacions de veïns de Roquetes i Prosperitat, l'associació de veïns de Trinitat Nova i gent independent, vam decidir fer un pas endavant i després de l'estiu de 1981 vam llançar la campanya “Volvemos!, Ateneo Popular de Nou Barris”. Temps desprès, armats de xanques i grallas, amb percussió i gent ballant, comencem a sortir al carrer en grups per fer animació, informant als nostres barris que el tema d'aconseguir un Ateneu seguia pendent i que teníem un projecte d'intervenció cultural per oferir al districte. Aquest projecte passava per recuperar al costat d'altres entitats, festes tradicionals com la Nit d’Animes, la Festa de la Primavera, els Solsticis d'Hivern (Nadal) i d’Estiu (Sant Joan), i, per descomptat, la reina de totes les festes: el Carnestoltes. Després de l'èxit del Carnestoltes de 1982, que va incloure una rua pels carrers de Nou Barris i un ball final a l'Ateneu, es van començar a consolidar tallers vinculats al propi Carnestoltes i a l'animació de carrer. També es van començar a constituir grups d'afinitats, que en el seu conjunt van anar generant una identitat entorn del nou equipament cultural.

La creació en 1980 de la Cultura va de Festa en el Parc de la Guinueta per part de l'escola d'adults Paulo Freire, amb l'objectiu de mostrar els tallers de l'escola al carrer, va suposar un pas important en la consolidació d'una nova dinàmica cultural en Nou Barris. L'Ateneu va participar activament en aquesta iniciativa a partir de 1982, col·laborant en les cercaviles, correfocs, focs artificials, el bar, etc. Internament es va anar consolidant l'assemblea dels dimecres com a espai de gestió del projecte. Des d'allí es va definir la necessitat de donar a conèixer a l'Ateneu i les seves activitats als barris, així com la col·laboració amb altres entitats, potenciant les festes populars i continuant amb la reivindicació d'un nou edifici. En aquells dies es va començar a donar espai a grups de diables, tallers de serigrafia, de teatre, expressió corporal i animació i també es va començar a realitzar el Taller Popular d'art.L'Ateneu seguirà acollint diverses activitats culturals dirigides a tot tipus de públic, al mateix temps que s'apostava amb força per incidir en el moviment cultural de la zona.

Les dues primeres edicions de les Acampades Urbanes reivindicatives, el 1983 i 1984, van ser organitzades per un nodrit conjunt de col·lectius del barri: les Associacions de Veïns de Prosperitat i Roquetes, l'Ateneu Popular 9 Barris, els Casals de Joves de Roquetes, Torre Llobeta i Prosperitat, el Comitè Anti-Otan de 9 Barris, l'Esplai Verdum, el Grup ecologista Bruc i la Ràdio Farigola. Si bé la destrucció de la Planta Asfàltica no va ser considerada per molts dels seus protagonistes com una acció ecologista, la primera Acampada Urbana que va tenir lloc cinc anys més tard sí que s'emmarcava en un moviment de reivindicació del valor natural de la serra de Collserola. L'activitat va incloure una àmplia publicitat prèvia, així com la realització, durant els dies d'acampada, d'excursions, xerrades, tècniques de repoblació ambiental o tallers de construcció de plaques solars, a més de concerts a la tarda i nit. 1ª acampada urbana. A través de les dues edicions que va tenir l'Acampada Urbana van poder reafirmar-se alguns elements claus del moment. D'una banda la importància creixent de les reivindicacions d'un ecologisme urbà en un context molt degradat com a conseqüència del ràpid creixement industrial i urbà de les dècades anteriors. En un altre sentit, la promoció de hàbits de vida saludables en un context social cada vegada més colpejat pel consum massiu de drogues dures per part dels joves dels barris més propers. L'Acampada Urbana va enfortir la vinculació amb el territori, mirant cap a Collserola i assumint amb cert orgull la condició perifèrica del barri: si Barcelona vivia llavors «d'esquena al mar», Nou Barris no viuria d'esquena a la muntanya. En aquest context, el Castell de Torre Baró es va convertir en el símbol del districte i el seu ús social un objectiu a reivindicar per part del moviment veïnal. Mesos després de la celebració de l'Acampada, a la tardor de 1983, s'editava el primer número de la revista La Cabra, principal òrgan d'expressió de l'Ateneu durant els anys centrals de la dècada dels 80's. El nom de la revista va a ser un homenatge, precisament, a aquesta cultura rural que prevalia en els vessants de la gran ciutat, lluny del centre, on acaba l'asfalt.

L'activació cultural de l'Ateneu en la dècada dels vuitanta va ser possible gràcies a una ampliació de l'espai que fins a aquest moment s'havia anat utilitzant. Després de la cessió per part de l'ajuntament, l'octubre de 1984, d'una petita nau que fins aquest moment romania tancada, l'antic menjador dels treballadors de la planta asfàltica va passar a ser utilitzat com a sala d'usos múltiples. D'aquesta manera, el 23 de novembre va obrir les seves portes el Lokal, un espai pensat per a fer reunions, xerrades, música, exposicions, etc. A partir d'aquest moment l'activitat de l'Ateneu va començar a guanyar regularitat al voltant d'una programació quinzenal de música, teatre, cabaret, circ o cafè concert, creant un espai obert a l'expressió de diverses manifestacions culturals per part d'aquelles persones que volguessin compartir els seus talents artístics. Els espectacles que es programaven en el Lokal eren en general de petit format i tenien lloc en una sala on hi havia servei de bar i cuina. Tota la decoració i l'organització del Lokal era duta a terme per part de persones voluntàries, que s'implicaven a fer possible l'activitat. En aquells anys era comú que tothom que assistia al Lokal, fins i tot les persones que estaven treballant, pagués la seva entrada, que en general era molt econòmica. El projecte de l'Ateneu Popular 9 Barris es va començar a consolidar gràcies a la presència activa de diversos grups i activitats que van anar donant un contingut cada vegada més concret a l'espai. D'una banda estaven els projectes d'animació de carrer que guanyaven una presència constant al territori, com eren el Grup d'Animació amb xanques i música, els Diables i el Grup de Foc. També estava el grup de teatre, que participava en la coordinadora teatral de 9 Barris, els primers tallers de acrobàcia, la gent que organitzava el Cinema-Club i el col·lectiu editorial de la revista La Cabra, tots ells amb seu a l'Ateneu. Un aspecte important de la dinàmica cultural de l'Ateneu ho constituïen el grup de debats i recuperació de les festes tradicionals. Des d'aquest espai es dinamitzaven xerrades sobre temes culturals, socials, polítics, etc., amb la intenció de promoure el lliure pensament i aprofundir en la cultura popular, recuperant festes tradicionals o creant noves tradicions festives al barri (enllaç). A més de consolidar la dinàmica pròpia de l'Ateneu, es va començar a participar en els actes organitzats per altres entitats del districte, com l'escola d'Adults Freire, les associacions de veïns o la Comissió per la Pau.A l'estiu d'aquell any 1984, es van començar uns importants debats interns sobre el model d'organització de l'Ateneu, que encara continuarien a l'any següent. Al mateix temps, el procés de negociació amb l'Ajuntament va aconseguir incorporar al Pla d'Actuacions del Districte de Nou Barris la realització d'una primera fase de reforma de l'equipament. No obstant això, des de l'administració es continuava ignorant el nom d'Ateneu Popular 9 Barris i es continuava apostant perquè l'equipament s'anomenés Centre Cívic Planta Asfàltica. Encara quedaven per davant moltes baralles per aconseguir que es fessin les obres i es respectés la identitat i el model de gestió que els veïns i veïnes de Nou Barris anaven consolidant a poc a poc.

L'activitat creixent de l'Ateneu, tant a dins del espai (Cine-club, Lokal, xerrades, etc) com fora (Carnestoltes, Nit d’Ànimes, Cultura va de Festa, etc) va portar a una necessitat de debatre sobre la mateixa pràctica i el sentit d'aquesta. La voluntat de continuar teixint xarxes amb la resta d'entitats del districte i la ciutat, en el dur context de crisi de meitat dels vuitanta, va ser un dels motius que van portar a un moment important de reflexió i debat intern. Una expressió d'això va ser l'organització, el maig de 1985, d'unes Trobades Culturals en les quals van poder desenvolupar-se importants debats entorn de qüestions com la importància de la societat, la ciutat i el barri com a focus de creació i consum de cultura, sobre el paper dels centres educatius com a centres de cultura i sobre els poders públics com promotors de cultura.Aquesta necessitat de relació amb les institucions que des del principi va assumir l'Ateneu, va anar generant diferents posicions dins de la gent més implicada al projecte. Era un moment propici per al debat sobre el significat de fer cultura des dels barris perifèrics: d'una banda l'ajuntament feia anys que impulsava una política de Centres Cívics que no satisfeia les aspiracions de molts projectes autogestionats per seguir mantenint la seva autonomia i ser alhora equipaments públics. En aquest sentit, la política cultural municipal era vista com una altra maniobra per controlar un moviment veïnal en hores baixes. D'altra banda, l'alternativa que suposaven els ateneus llibertaris, després de l'important moviment pro-Ateneus de finals dels setanta, no havia aconseguit desenvolupar el seu potencial i adreçar-se a un públic més ampli. A l'altura de 1985 tan sols quatre ateneus llibertaris sobrevivien en tot el Barcelonès: el de Gracia, Poble Sec, Santa Coloma i L'Harmonia del Palomar (Sant Andreu). Començava, això si, a néixer llavors a Barcelona un incipient moviment d'okupació, anomenat llavors moviment squat, que amb els anys arribaria a exercir un paper important en la vida cultural alternativa de la ciutat. Precisament el 24 de març de 1985 se celebrava a l'Ateneu un concert promogut pel col·lectiu Squat.La postura de l'Ateneu davant l'Ajuntament de Pasqual Maragall era la de seguir pressionant perquè realitzés la construcció del nou Ateneu i la concreció del projecte de parc de Roquetes, presentat per la Coordinadora pro-Ateneu en 1980 i que llavors ja havia estat aprovat per l'anterior alcalde socialista, Narcís Serra. La comparació d'aquesta falta de suport amb la inversió institucional en altres equipaments culturals de la ciutat, com les Cotxeres de Sants o els Centres Cívics de Sarrià i Guinardó era inevitable. La insostenibilitat de la situació precària on es desenvolupava l'activitat cultural de l'Ateneu va portar a realitzar una protesta i a final de juny de 1985. Des de la Coordinadora Pro-Ateneu es va impulsar una campanya anomenada Per Sant Pere... Guerra!, amb la idea de forçar al districte de Nou Barris a començar les obres d'una vegada (enllaç). Les obres van començar després de l'estiu de 1985 i van tenir en obres pràcticament un any a l'equipament. L'editorial de La Cabra del nombre editat al desembre d'aquell 1985 era una mostra d'aquesta sensació de cabreig davant la situació: «El que emprenya de la història és que ja fot anys que això havia d'estar fet. El que cabreja és que encara que sembli una quantitat (10 milions- 60.000 euros) acceptable per les obres, en realitat és ben poca cosa si ho comparem amb el que han apoquinat als Centres Cívics. El que sulfura és que la reivindicació de l'Ateneu Popular ja fot deu anys que es fa (el primer de Barcelona), i alguns dels que governen la ciutat fins no fa gaire hi estaven d'acord. El que rebenta és que a Nou Barris tenim la infraestructura cultural més deficient de tot Barcelona.»L'any va acabar amb l'Ateneu ficat en unes obres que, coincidint amb la construcció de la veïna Escola Pla de Fornells per part de la mateixa empresa, havien de durar pocs mesos i en van trigar 15, sense solucionar els principals problemes d'infraestructura.

Les protestes de 1985 perquè es fessin les obres a l'Ateneu i s'executés el sempre ajornat projecte del Parc de Roquetes es van reprendre el 1986, l'any en què finalment va començar la remodelació parcial de l'explanta asfàltica. Les obres van trigar molt més del previst a causa que l'empresa, que estava construint al mateix temps l'escola Pla de Fornells (l'edifici de l'actual escola Antaviana), va entrar en fallida. La remodelació de 1985-1986 no va solucionar els greus problemes estructurals de l'edifici, però va millorar substancialment algunes parts, com el Lokal i la sala gran, que es van convertir en espais molt sol·licitats. D'aquesta manera va anar millorant el que fins a aquest moment seguia sent una realitat: Nou Barris tènia la infraestructura cultural més deficitària de tota Barcelona. Per aquest motiu i pels problemes estructurals, que no havien solucionat les obres, es va convocar a la tardor d'aquell 1986 a la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris, per anar en manifestació amb la intenció d'ocupar la seu del Consell de Districte, on es va acabar acampant a la porta. Aquesta pressió acabaria donant fruits.Les representacions de teatre, amb molta presència en aquell moment a l'Ateneu (al novembre va actuar la Fleca Teatre amb Ovidi Montllor i Alfred Lucchetti), juntament amb les xerrades polítiques, els espectacles infantils i els concerts, es van anar succeint durant tot l'any 1986, mentre es consolidaven alguns col·lectius que tenien la seva casa a l'Ateneu, com els Diables de 9 Barris, que al maig van celebrar el seu 5è aniversari amb una gran festa. El context sociopolític del moment també va imposar la seva agenda i l'Ateneu no romania aliè al mateix. A començaments d'any es va participar en les manifestacions contra l'entrada de l'Estat espanyol a l'OTAN i a la tardor l'Ateneu va acollir la veu digna i rebel dels companys en vaga de l'editorial Bruguera, una de les últimes grans lluites obreres autònomes juntament amb la del Port de Barcelona. Conflictes locals, com el polèmic tancament de l'Hospital Mental de la Santa Creu a Nou Barris, juntament amb la commemoració del 50è aniversari de la revolució de 1936 o les xerrades, cabaret i concert antimilitarista del col·lectiu Mili-KK van ser mostra de l'actitud compromesa de l'Ateneu. Barcelona es confirmava el 1986 com la seu de les properes Olimpíades de 1992 amb el que això va significar com desenvolupament d'un nou model de ciutat. L'Ateneu, juntament amb altres entitats de Nou Barris, van ser dels pocs col·lectius que, trencant amb el consens imperant en la Barcelona de Maragall, van mostrar la seva disconformitat amb l'entusiasta esperit preolímpic. En un text adjunt a la programació de l'Ateneu de desembre, van denunciar que «amb il·lusions falses, volen que ens oblidem de les condicions que vivim als nostres barris. De l'actuació municipal, que prioritza els grans projectes que beneficiïn a una minoria (Barcelona Olímpica) enfront dels necessitats d'emergència dels barris populars (sanitat, equipaments esportius, cultura, habitatge...).»A l'estiu de 1986 un concert de jazz de Tete Montoliu inaugurava la nau gran, amb capacitat per acollir unes 500 persones i que va començar a donar cabuda a moltes activitats. A l'octubre és va a fer una nova inauguració del Lokal, amb nou mobiliari facilitat pel Consell de Districte i una programació artística com mai és havia vist a Nou Barris ni a molts altres barris de la ciutat. Ambdós espais van començar a ser molt sol·licitats i a portar a l'Ateneu a molts artistes i públic, acollint una bona part de les propostes culturals alternatives que agitaven la Barcelona de mitjans dels anys vuitanta.1986 serà també el punt àlgid dels debats interns motivats per la relació amb les institucions que havien començat dos anys abans. Partint que tothom concebia l'Ateneu com un equipament públic i que era responsabilitat municipal el manteniment de la infraestructura, per una banda es plantejava la necessitat de comptar amb un conveni i deixar la dependència de les subvencions. Es proposava també tenir una eina de discussió política enfront de la política cultural municipal, qüestionant aquesta. També el reconeixement institucional d'un model de gestió basat en l'autoorganització i apostar per la possibilitat de fer extensiu aquest sistema de funcionament. Per això es plantejava crear una entitat i consolidar una base administrativa. D'altra banda estava la gent que mantenia una po sició més assembleària i continuista amb la trajectòria de l'Ateneu des dels començaments, concebent l'entitat solament com un instrument formal i un tràmit. Per part d'aquest sector, hi havia la por a la definició d'un mode de funcionament tancat o institucionalitzat o burocràtic. Finalment aquesta va ser la posició que va acabar prevalent en el projecte. Alguns companys van abandonar l'espai i es va produir una manca de participació, no obstant els elements que aquell debat havia plantejat es van quedar, i van ser determinants per a l'evolució posterior de l'Ateneu.

L'any 1987 va ser important, ja que va estar marcat per la celebració del 10è aniversari de l'Ateneu, tot un succés per a un projecte d'aquestes característiques i que ja havia travessat moltes dificultats en una època dura com van ser els anys vuitanta. La celebració dels deu anys de l'Ateneu va ser aprofitada per posar de manifest les discrepàncies que continuaven amb l'Ajuntament, com a conseqüència de la falta d'acord davant la voluntat municipal de concebre l'Ateneu com al Centre Cívic Planta Asfàltica. Si bé a la fi de 1986 s'havia arribat a un acord, l'exigència de creació d'un Consell de Centre per part de l'Ajuntament, és a dir, la imposició d'un model organitzatiu aliè a la voluntat de les persones implicades en la marxa del projecte, va bloquejar les negociacions. La setmana d'actes convocada per celebrar l'aniversari, entre el 27 de març i el 4 d'abril, es va veure afectada per la falta de pressupost, ja que les 500.000 pessetes promeses es van reduir a 200.000. D'igual manera, amb anterioritat s'havia experimentat un conflicte amb l'Ajuntament a causa del carnestoltes de 1987. L'estira-i-arronsa amb l'administració va estar motivat per la qüestió de la subvenció tan baixa que van donar, la qual cosa va portar al taller de serigrafia de l'Ateneu a imprimir un reivindicatiu cartell senyalant als polítics locals. En aquells dies el govern municipal ja estava totalment descentralitzat amb Juan Jose Ferreiro com el regidor del districte i la seva ferma voluntat de crear el Centre Cívic Planta Asfàltica. Davant això es reclama autonomia i un finançament regular, ja que fins a aquest moment el finançament es feia de petites subvencions de 25.000 pessetes, demanant suport a La Caixa i particulars, venent loteria, etc. Un exemple d'aquesta dinàmica d'autofinançament es va donar a partir de juliol de l'any 1987, quan la incipient activitat circense va trobar una forma de finançar-se mitjançant la celebració de tallers de circ fora de l'Ateneu, els quals es cobraven. Els guanys eren invertits per comprar nou material, mentre que els monitors realitzaven la seva activitat de manera voluntària. En qualsevol cas, aquell 1987 les negociacions amb l'administració van donar fruits i es va aconseguir una autorització a la fi de maig de 1987 per gestionar l'Ateneu per dos anys. Durant l'hivern de 1986-1987 les vagues estudiantils de secundària contra la selectivitat van fer emergir a una nova generació de joves combatius. No obstant això, la repressió a la joventut va tenir en Nou Barris greus episodis. En la nit del 28 de febrer de 1987 gairebé 30 joves de Nou Barris van ser detinguts i colpejats per protestar contra la brutalitat policial després d'una batuda en un bar del veí barri de Prosperitat. Des de l'Ateneu es van organitzar concerts en suport als detinguts. Aquest mateix any, un 19 de juny, l'atemptat d'ETA a l'Hipercor va commocionar prop de Nou Barris a la Barcelona preolímpica. Les entitats de Nou Barris van penjar als carrers del barri un llarg comunicat de rebuig. La ciutat tenia nombrosos problemes i molts d'ells afectaven directament al jovent dels barris populars. Conseqüència del boom demogràfic de les dècades de desenvolupisme, al començament de la dècada de 1980 gairebé la meitat dels habitants de la ciutat, el 40%, era menor de 25 anys. Fruit d'això sorgeixen nombrosos moviments culturals, entre els quals el punk arrela en l'Ateneu amb una forta presència a la programació musical dels concerts i als continguts de la revista La Cabra. També és una època en què el rebuig al servei militar es va fent cada vegada major i en la qual comença a prendre's cada vegada més consciència del greu problema que estava ocasionant el consum d'heroïna en la joventut.En la Barcelona de la modernitat i l'olimpisme, van continuar les lluites en Nou Barris per aconseguir la cobertura del II Cinturó de Ronda. La Nit d'Animes es va realitzar de forma autònoma per les entitats del barri i l'any va acabar amb una gran programació de marxa nadalenca a l'Ateneu, del 18 al 31 de desembre, oferint activitats culturals al barri. En aquells dies la programació de l'Ateneu s'integra al programa de l'ajuntament de 1987 i per moments coincideix la denominació de "Casal de Barri Planta Asfàltica" amb la d'Ateneu Popular Nou barris, a la programació de l'Ajuntament de Barcelona. També va quedar consolidada la presència de l'Ateneu en la Roda d'Espectacles infantils al carrer i els Lokals dels divendres a la nit, on el servei de bar es va afermant en el marc d'una programació vibrant i eclèctica. Per gestionar tot això els dimecres es celebrava una assemblea oberta en la qual participava la gent més implicada en el projecte.

El teixit associatiu de Nou Barris va fer un salt endavant en 1988 amb l'obertura del Casal de Barri de Prosperitat, manifestació de la voluntat de molts veïns de gestionar directament equipaments públics, com ja havia sigut plantejat des de l'origen de l'Ateneu.D'altra banda aquest mateix any es va crear la Coordinadora Cultural de 9 Barris, amb la intenció d'unificar els esforços entre les diferents associacions culturals de Nou Barris, coordinar les celebracions locals anuals i alhora, amb la voluntat de crear línies de treball i polítiques culturals al barri. Això va ser expressió d'una necessitat compartida en el districte, que ja feia anys que es reflexionava a l'Ateneu, de pensar la cultura de Nou Barris d'una forma global, apostant per fer les quatre festes: Sant Joan, Castanyada-Nit d'Ànimes, Carnestoltes i La Cultura va de Festa. En l'àmbit intern de l'Ateneu comença a prendre forma un model organitzatiu basat en una comissió gestora, anomenada la Gestora, encarregada de dirigir el centre i anar afinant, mitjançant molts debats, el model de gestió. El seu objectiu principal en aquest moment va ser aconseguir la remodelació integral de l'Ateneu, que encara trigaria a arribar. Un informe sobre les obres i la situació de l'edifici escrit el gener de 1988 feia un balanç de les obres i les deficiències de l'edifici i concloïa en la necessitat de derrocar-lo i construir un nou Ateneu, obra que ja havia estat promesa en 1979 pel llavors alcalde Narcís Serra. L'equipament es trobava en un estat gairebé de ruïna, amb innombrables deficiències, i la persistent demanda d'un Ateneu definitiu es va expressar repetidament al llarg d'aquell any.La programació va a continuar sent molt diversa, combinant actuacions de diferents estils musicals com el flamenc, el jazz, el rock o la música clàssica, les xerrades polítiques i les representacions teatrals. Fruit de l'esforç per connectar-se amb el que estava passant a la ciutat de Barcelona, l'Ateneu va ser una de les seus aquell any del Festival Internacional de Titelles i dins de la seva programació va poder acollir una recordada actuació de la companyia de titelles japonesa Hachiogi Kuromaningyo. L'Ateneu servia com a referència a les entitats i grups del districte, que ho utilitzaven per organitzar les seves activitats, d'aquesta manera l'Ateneu va consolidar la seva funció d'espai de la vida associativa del districte de moltes maneres, contribuint a enfortir els seus moviments socials. Un exemple d'això va ser el sopar que pel seu 10è aniversari realitzaren el Grup de Dones 9 Barris, amb una exposició i un cabaret el març de 1988. En un context en el qual els moviments socials i el moviment obrer estaven travessant una crisi, es va produir la convocatòria de vaga general el 14 de desembre de 1988 com a reacció a les polítiques neoliberals del govern de Felipe Gonzalez. La vaga va ser seguida massivament en tot l'Estat espanyol i en Nou Barris va tenir molt seguiment.

Finals de la dècada dels vuitanta va ser un moment clau per al sorgiment de tota una nova generació d'artistes que van trobar en l'Ateneu Popular de 9 Barris un espai on poder desenvolupar tècniques circenses. El circ, particularment els malabars, van anar guanyant popularitat a mesura que es van desenvolupar els espai de trobada entre persones interessades a practicar malabars a les places del barri de Gracia durant l’estiu de 1988. A partir de la tardor de 1988, quan el fred i la pluja dificultaven estar al carrer, l'Ateneu va començar a acollir a les persones que volien seguir practicant i així es crearia un espai que va agafar força el següents anys. El sostre alt de la nau facilitava la pràctica de malabars i el trapezi, permetent que pogués consolidar-se un espai referent per gent de tota la ciutat, així com per nombroses persones que estaven de pas i venien d'Europa amb noves técniques. Els dimarts i dijous servia com a punt de referència per a l'intercanvi de coneixements i moltes persones s'apropen a l'Ateneu per fer tallers, assajar o actuar amb alguns de les companyes que sorgeixen. Fruit d'aquesta escena puixant es constitueix en l'Ateneu de Nou barris en 1991 l'Associació de Circ de Catalunya, la ACC, que agrupava a la majoria d'artistes del sector.Al any 1989 se havia signat el primer contracte de prestació de serveis i és va constituir l'Associació Bidó de 9 Barris per poder relacionar-se formalment amb l'Ajuntament. Les discussions internes continuen en unes assemblees esgotadores que amb el temps donen lloc a un canvi de model organitzatiu a mesura que l'Ajuntament accedeix a signar el conveni amb els gestors de l'Ateneu. Aquesta decisió implicava que havia d'haver-hi un NIF, una entitat legal i una estructura, la qual cosa va provocar l'abandó de molta gent que no volia tenir una estructura ni negociar amb l'Ajuntament En aquest moment la programació està molt consolidada. Diversos grups realitzaven allí les seves activitats, com a Rock Nou barris, que organitzava concerts. És una època d'una gran cartelleria realitzada per diversos autors. Arribats a aquest punt, l'Ajuntament renuncia a aplicar la seva política cultural en l'Ateneu, encara que encara intentarà definir l'espai com Centre Civic Planta Asfàltica.En aquest context s'arriba a les primeres grans obres de l'Ateneu, fruit de les exigències contínues davant el mal estat de l'edifici. En les negociacions es comptava amb el suport de la coordinadora d'AA.VV de Nou barris en els plens del districte, atès que no era una reivindicació únicament de l'assemblea de l'Ateneu. Gràcies a aquest suport es va poder posar la condició que hi hagués un local alternatiu quan comencen les obres, que s'havia de seguir mantenint un mínim finançament i que havia d'haver-hi una comissió de seguiment de les obres setmanals. Durant l'any previ al començament de les obres és va discutir molt el projecte i es va poder establir una relació directa amb l'arquitecte per poder intervenir en el disseny. Finalment el març de 1991, després de 14 anys de vida de l'Ateneu començaven les grans obres. L'última gran activitat que es va realitzar va ser el Carnestoltes de 1991 al febrer, encara que encara van continuar assajant en la nau un temps fins que les obres van afectar a tot l'edifici, donant per finalitzada tota una etapa fundacional de la història de l'Ateneu Popular 9 Barris.

Març de 1991 marca el final d'una etapa important en la història de l'Ateneu. Aquest mes van començar les grans obres que van convertir el recinte industrial que havíem fet servir fins a aquell moment, en un flamant teatre i equipament nous. La reforma de l'Ateneu es va fer basant-se en un projecte arquitectònic que aprofitava l'estructura de dues naus i renovava íntegrament el sostre i la distribució interior, afegint a més la construcció d'un teatre. Perquè les obres es realitzessin l'activitat va haver de sortir de l'Ateneu i durant els més de tres anys que van durar les obres, es va instal·lar l'oficina de l'Ateneu en un petit local provisional que el districte va cedir al carrer de les Torres, a Roquetes. Era un espai que amb prou feines cobria els mínims imprescindibles per mantenir la secretària, fer les reunions i emmagatzemar coses, però l'opció va ser situar-se en un espai que realment fos provisional després de rebutjar una oferta que es va fer a Bidó de Nou Barris perquè acceptés gestionar un local a la Casa de l'Aigua. L'objectiu principal era tornar a l'Ateneu, triguessin el que triguessin les obres. La resta d'activitats es van anar desenvolupant en diferents espais del districte i va ser la vida cultural de Nou Barris, que nosaltres també contribuíem a dinamitzar a través de la recentment creada Coordinadora Cultural de 9 Barris, la que ens va mantenir amb vida i amb força en aquest període. Molts espectacles es van portar durant aquesta etapa amb el nom de l'Ateneu Ambulant. Els Jocs Olímpics de 1992, enfront dels quals es va posicionar l'Ateneu, van provocar un retard en les obres a causa de problemes financers de l'Ajuntament. La relació amb els col·lectius que es reunien i utilitzaven l'Ateneu es va afeblir a causa de la manca d'un espai adaptat, les companyes que havien estat portant el bar es van haver de buscar la vida. Per poder supervisar la marxa de les obres es va contractar a una persona. Això ens va permetre tenir comunicació amb els arquitectes del projecte i aconseguir que el nou Ateneu fos un local adaptat al circ, amb una gran caixa escènica, sense el sòl inclinat ni les butaques fixes que és volia construir. També es va haver de batallar molt per aconseguir que el nou Ateneu s'adaptés als plans que és tenia per a l'espai, incloent-hi entre altres coses una cuina que es negava sistemàticament, però l'esforç va valdre la pena. L'octubre de 1994, després de gairebé disset anys d'espera, Nou Barris tenia per fi amb un Ateneu potent. S'obria així una nova etapa plena de reptes i aprenentatges.

Després de quatre anys en obres l'Ateneu remodelat va obrir les seves portes l'octubre de 1994. A la inauguració oficial va assistir el llavors alcalde Pasqual Maragall amb representants polítics del districte i membres del moviment associatiu de Nou Barris. Les negociacions entre arquitectes, representants del districte i l'Ateneu van modificar el projecte inicial, incorporant una caixa escènica de 18 metres d'altura, l'aixecament del sostre del teatre i en general l'adaptació de l'espai per a les activitats circenses. Un altre element que va generar discussions amb el districte i al final es va aconseguir va ser la cuina, peça fonamental del projecte. L'Ateneu es va inaugurar a pesar que encara no es trobava plenament equipat i fins a finals de maig de 1995 el teatre no va tenir instal·lat tot el seu equip.La crisi post olímpica va començar a perfilar un panorama municipal de privatització dels centres cívics, buscant la reducció de despeses. En aquest context es reiniciïn les activitats a l'Ateneu amb un contracte amb l'Ajuntament que va permetre tenir contractat un equip de treballadors compost de tres professionals: un coordinador responsable, una tècnica administrativa i un tècnic de so i llums. A més treballaven dues persones portant el bar-menjador, com a servei extern. D'aquesta manera l'Ateneu va anar consolidant la seva funció d'equipament de zona, superant els limitis del barri. Al novembre d'aquell any el moviment associatiu de Nou Barris va celebrar el seu 25 aniversari a l'Ateneu, amb una exposició d'història gràfica i documental de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i entitats de Nou barris, realitzada per l'Arxiu Històric de Roquetes que havia instal·lat la seva seu a l'Ateneu. 1995 va ser un any de caràcter experimental, en el qual es va plantejar com a objectiu superar el repte de crear una dinàmica cultural que afrontés amb èxit la posició marginal en la qual es trobava respecte a l'escena cultural de la ciutat, així com demostrar que es podia gestionar un equipament d'aquestes característiques. Una idea clau va ser la de continuar amb un discurs cultural i artístic innovador, fent èmfasis en la qualitat i la creativitat.Amb el nou Ateneu, es va restablir el taller de circ infantil gratuït el febrer de 1995. La demanda de formació, tant en cursets anuals i intensius per a adults en tècniques com a trapezi, acrobàcia, equilibris, monocicle i malabars, així com la participació en el taller obert d'adults, dilluns i dijous de 19,30 a 22.30 hores, va anar creixent en els anys següents, a mesura que el nom de l'Ateneu s'anava vinculant cada vegada més amb el circ contemporani. En un document intern d'aquell any que reflexionava sobre la gestió de l'Ateneu Popular s'apuntava a la necessitat d'una especialització, coincidint amb les descripcions que feien els estudis tècnics municipals. Conforme al que havia estat passant en els últims anys, el circ començaria a complir aquesta funció, ja que a part de la formació se seguiria programant molts espectacles, dins sobretot de l’espai del Lokal.No obstant això, amb tota l'aturada que havien suposat els obres, l'entitat i els recursos humans estaven al límit i feia falta la incorporació de nova gent i col·lectius, la qual cosa es va aconseguir amb èxit. Destaca aquí el paper de projectes com el Fòrum d'Acció Cultural, constituït en la segona meitat de 1993 per un grup de persones de l'entorn de l'Ateneu i del moviment associatiu del districte. El Fòrum es va crear amb la intenció de recuperar l'esperit dels divendres de l'Escola Freire, un referent cultural en Nou Barris i amb la intenció a més de promoure la dimensió tradicionalment ateneística de l'espai a través de debats, conferències i tallers. A partir de 1995 comença a fer servir l'Ateneu per reunions i actes, destacant l'organització el maig de 1995 d'una conferència sobre «Democràcia i moviments socials» a càrrec de Manuel Vázquez Montalban, a la qual van assistir uneixes tres-centes persones. Un altre dels grups que es va incorporar aquest any va ser Nou Rock Barris, col·lectiu musical de gent del barri amb inquietuds musicals, que tindria un paper important i la dinamització de la part musical del projecte, acompanyant l'evolució musical d'aquells anys en els quals el rock començava a donar pas a nous sons, l'anomenat mestissatge, en la segona meitat dels noranta. Amb una nova programació en marxa, a l'estiu del 95 comença a veure's la necessitat d'aprofundir les reflexions sobre l'ideari, els objectius, la participació i les manques organitzatives de l'Ateneu, encara que la mateixa dinàmica i la necessitat de prioritzar una programació que consolidés aquest projecte van aparcar aquestes discussions, que no es reprendrien fins a 1997 amb la intenció de dotar a l'Ateneu d'una organització més eficaç, però també per dotar-li d'objectius a mig i llarg termini durant els anys següents.

L'any va començar estrenant un nou Logo de l'Ateneu, el del ja famós barret de copa. La notícia inaugurava el primer número de la revista de l'Ateneu Popular, publicada el febrer de 1996 i que acompanyarà l'evolució del projecte els següents setze anys, fins a la seva desaparició l'octubre de 2013 després d'editar 135 números. Amb el nou Ateneu l'administració de l'equipament s'havia fet més complexa i sofisticada. A part d'això per la gent que ho gestionava no estava tot guanyat, perquè es sabia que dins del Consell de Districte de Nou Barris algunes veus encara volien cedir la gestió de l'Ateneu al sector privat, d'acord amb el que era la tendència que es convertiria en norma a partir de llavors. Davant d'això es va recórrer al moviment associatiu per pressionar i recordar que l'Ateneu havia estat i continuaria sent gestionat pel mateix moviment associatiu i també es va optar per enfortir la programació.«Hem d'omplir el teatre!» es va convertir en una consigna per la gent més implicada a l'Ateneu i això va provocar que s'enfortís molt la comissió de programació para omplir l'espai i contribuir també a omplir el buit cultural que havia quedat a la Barcelona post olímpica. A l'Ateneu es va fer l'esforç perquè almenys una vegada al mes actuessis alguna figura important al teatre, aprofitant les noves possibilitats que donava l'espai. La participació de grups com La Tangana va contribuir poderosament portant a l'Ateneu a molts artistes i propostes musicals, alguns més coneguts i altres menys. Juntament amb la seva taverna, grups com Entorn de la Paraula van contribuir a l'organització i celebració de la 1a Setmana Poètica. Aquesta es va realitzar amb la intenció de donar una visió integradora de la poesia, amb exposicions, teatre, recitals, cinema i una tarima oberta. Aquells dies van tenir lloc, unes molt recordades tres actuacions de Paco Ibañez, el 16, 17 i 18 d'abril de 1996. La seva veu entonant «La poesia es un arma carregada de futuro» encara ressona per les parets del teatre... Per una altra part, l'Associació de Circ de Catalunya continuava la seva marxa, amb seu a l'Ateneu. A començaments del juliol va celebrar la 5a Festa del Circ, en el marc de la realització de diversos cursets intensius de circ (trapezi fix, treball de cos i moviment de dansa per a gent de circ i acrobàcia). A l'octubre la 2a Mostra de Teatre va comptar amb la presència, entre altres, de Faemino i Cansado, mentre que al Lokal sorgia una iniciativa per promoure el teatre a l'Ateneu, el TBO, Teatre de Butxaca Organitzat. De totes maneres la programació de teatre no va acabar d'arrelar amb la força del circ, potser perquè llavors van començar a obrir nombrosos teatres a Barcelona. Novembre de 1996 fou el mes del 1r Festival de Màgia a Nou Barris, de les actuacions de dansa, de flamenc al Lokal, del primer Lokal de Risc i a desembre va arribar a l'Ateneu una potent proposta de producció pròpia, el Circ d'Hivern. Al maig el Combinat de Circ havia permès assajar una fórmula que funcionava bé, ajuntar un grup d'artistes per produir un espectacle. D'aquesta manera es va pensar poder oferir aquest any un espectacle de circ familiar, el Circ d'Hivern. Per muntar l'espectacle es va demanar ajuda de la gent de la companyia l'Avalot i altres artistes propers i així va sorgir "Esplèndid", el primer Circ d'Hivern, que seria un èxit. Amb el Circ d'Hivern l'Ateneu va acabar de demostrar la seva capacitat de gestió cultural, amb vint dies amb espectacles, visites de col·legis, voluntariat. Definitivament, el Consell de Districte va haver de reconèixer la capacitat del projecte de Bidó de Nou barris per fer-se càrrec de l'equipament.

Per commemorar el seu vint aniversari, a diferència del que va passar al 10è aniversari celebrat el 1987, el projecte de l'Ateneu no va necessitar reivindicar la seva especificitat davant de la política municipal de Centres Cívics. El 1997 els Centres Cívics ja hi havien substituït en la majoria dels casos les antigues reivindicacions d'Ateneus Populars, amb desigual fortuna. A l'Ateneu Popular 9 Barris, després de dos anys d'intensa activitat per impulsar el seu projecte cultural, aquest cada cop té més força i està més definit amb el circ, el teatre, les activitats infantils, els Diables, el Drac, l'Arxiu històric de Roquetes, el Fòrum d'Acció Cultural, Entorn de la Paraula i les seves poetesses, els tallers, el Lokal... Els números de la revista de l'Ateneu permeten reconstruir una programació vibrant, en clara continuïtat amb el que havia sigut l'any anterior. Artistes coneguts com a Javier Krahe o Miguel Poveda actuen a l'Ateneu, mentre la segona Setmana Poètica a l'abril va permetre gaudir d'uns inoblidables recitals de George Moustaki. A la tardor la Mostra de Teatre Basc i el 2n Festival de Màgia de Nou Barris omplen de gent l'Ateneu. Com a reconeixement per aquesta labor, es concedeix al 9 d'octubre de 1997 a l'Ateneu el premi Sebastià Gasch, otorgat per la FAD (Foment dels Arts i del Disseny), en la categoria de music-hall i arts parateatrals. En el lliurament es va afirmar que des de la seva fundació l'Ateneu, «ha estat un element definitiu per acollir, agrupar i donar suport a iniciatives, grups professionals i artistes individuals de vital importància per al circ, la música, la dansa, les varietats i el teatre.» Aquell any L'Avalot repeteixen la producció del Circ d'Hivern, amb un espectacle anomenat Fantàstic. La continuïtat amb els tallers infantils de circ, que es van reprendre el 1995 amb el nou Ateneu, va permetre anar desenvolupant una metodologia pedagògica que contribuiria a covar la idea de crear les bases de l'Escola Infantil de Circ al curs 1997-1998. A partir d'aquest moment, i gràcies al suport de la Gestora i a una subvenció municipal rebuda per Bidó de Nou Barris, l'àrea de formació, que fins llavors havia estat una activitat deficitària, va passar a ser integrada en el projecte de l'Ateneu i les seves activitats anomenades: Taller infantil de Circ i Escola Infantil de Circ de l'Ateneu Popular 9 Barris. D'aquesta manera els professors van començar a cobrar pel seu treball i es va anar desenvolupant un pla d'estudis. La celebració de les «4es Jornades per l'Autogestió Cooperativa» al maig, permeten anar reconnectant a l'Ateneu amb els moviments socials d'una Barcelona que començava a despertar després de la ressaca post olímpica. L'experiència de 1996, amb l'okupació i desallotjament del Cinema Princesa, impulsa una nova generació de joves rebels que s'iran organitzant entorn de l'okupació de diversos espais i el moviment antiglobalització, interpel·lant a generacions més veteranes de lluitadors socials. En aquest sentit, un esdeveniment important va ser la celebració al juliol de la II Trobada Intergalàctica per la Humanitat i contra el Neoliberalisme, que va tenir en l'Ateneu una de les seves taules de debat. En l'àmbit de Nou Barris, l'Ateneu va recolzar al novembre les protestes del moviment associatiu contra el nou regidor del districte, Santiburcio, per l'incompliment sistemàtic dels acords de finançament a les entitats que gestionaven equipaments públics i projectes de dinamització infantil i juvenil.Al mig de tota aquesta activitat sorgeixen debats interns davant la necessitat d'aconseguir un cos associatiu arrelat per tal de consolidar el projecte i donar contingut a l'associació que havia sorgit sense estructura. A una assemblea celebrada el 20 de setembre de 1997 es va impulsar la creació del Consell Associatiu. Els membres del Consell eren persones implicades en la dinàmica de l'Ateneu que es van encarregar de treballar en els eixos de participació, programació, formació. Gestió, infraestructura i relacions i crear les bases d'una forma de funcionar de Bidó de Nou barris que duraria uns anys.

Després de tres anys de rodatge amb el nou edifici de l'Ateneu, una gran quantitat de grups donaven vida a l'equipament, que es trobava molt estructurat, amb una gestora i una comissió de programació molt potent i moltíssima activitat. És en aquest context en el qual va aparèixer la proposta d'acollir la Caravanna des Quartiers, un projecte cultural que havia nascut en els banlieus francesos el 1989 amb l'objectiu de portar la cultura als barris perifèrics de les ciutats europees. La Coordinadora Cultural de 9 Barris, zona centre, va ser l'encarregada de contactar amb aquesta organització i portar la proposta al barri, convidant-les a participar en l'edició de la Cultura va de Festa de 1997. A la primavera de 1998 van apostar per convertir el parc de Roquetes i l'Ateneu en l'escenari de les tres festes que es van sumar per donar vida i contingut a la Caravana de Cultures: La Caravanne des Quartiers, la 7ª Festa del Circ i La Cultura va de Festa, la tradicional fira d'entitats de Nou Barris que donis de 1980 es celebra cada any al Parc de la Guineueta. Va ser tot un esdeveniment popular i massiu, una mescla de cultures, on Nou Barris va irradiar i va mostrar a la ciutat alguna cosa que no succeïa des de les 30 hores, un esperit d'innovació, participació i construcció col·lectiva.Per altra banda, a la tardor es va realitzar la trobada de Trans Europe Halls, xarxa de centres culturals independents i alternatius de la qual formava part l'Ateneu des de 1997. Va suposar una ocasió de presentar el projecte de l'Ateneu a la resta de centres culturals presents, ja que paral·lelament als contactes exteriors, s'havia desenvolupat un procés intern dintre l'Ateneu d'acceptació de l'interès per tenir una línia o enfocament internacional a la tasca del projecte.Passos importants en la dinàmica cultural va ser l'aposta per la dansa, amb la celebració del primer premi coreogràfic de dansa, un certamen que es repetirà durant els següents anys. D'altra banda cal destacar la realització, el 4 d'abril, del 1º Campionat Nacional de Break Dance en l'Ateneu, la Lunatik Jam. Va ser tot un esdeveniment en el qual van participar prop de 1000 persones i l'expressió de noves expressions artístiques que anaven guanyant presència a la ciutat. Aquesta línia de programació tan eclèctica permetia d'altra banda que en el transcurs de la 3ª Setmana Poètica d'aquest any pogués escoltar-se el mes anterior les lectures de poemes de Jose Agustín Goytisolo o l'actuació de Pau Riba i Jaume Sisa. Per la seva banda, el flamenc de El Cabrero arribaria al setembre i Mayte Martin tornaria a l'octubre a cantar a l'Ateneu vint-i-dos anys més tard d'haver pujat a l'escenari de les 30 hores en 1977 amb catorze anys. Arribat desembre el Planeta de Zog seria el nom de la producció d'aquest any pel Circ d'Hivern.

Com vam veure, un resultat d'haver hagut de dedicar tanta energia a la programació, porto a posar molt èmfasis a omplir d'activitat el projecte. A partir del primer Circ d'Hivern en 1996 i de l'estructuració de l'escola infantil en 1997, les àrees de producció i de formació del projecte també prenen forma. Aquest abandó relatiu de la formació es va produir en un moment en el qual la demanda de formació circense anava creixent, la qual cosa va portar a delegar aquesta àrea del projecte i va promoure l'arribada a l'Ateneu de professionals de l'àmbit del circ, procedents d'altres espais a la ciutat com l'escola Àrea o el centre social okupat Les Naus. Fruit de la iniciativa d'aquestes persones es crea en aquell any l'escola Rogelio Rivel amb el seu primer curs pilot.El naixement de l'escola Rogelio Rivel forma part de l'estructuració que s'està donant de l'àrea de formació, de la importància a la formació del circ que va guanyant pes en l'Ateneu. Va ser una època molt intensa de reunions, de cerca d'una vela per a la nova escola, de tractar d'obtenir un reconeixement de les formacions de circ per part de la Generalitat que trigaria anys a arribar.La quotidianitat de la vida a l'Ateneu va donant centralitat al bar-menjador en la dinàmica relacional. Són molts els grups que tenen la seva casa en l'Ateneu: Diables, Arxiu Històric de Roquetes, Ulls d'Infant, Gastronou, etc. També aquell any es formalitza la comparsa de El Camaleó, que representaria a l'Ateneu en les diferents edicions de la rua de Carnestoltes. No obstant això, a diferència de la dècada dels vuitanta, l'Ateneu comença a ser percebut com un espai elitista per un sector del veïnat que no comprenen la política de preus en les entrades als espectacles. Aquella època serà també en la qual es generi una certa ruptura entre les formes de funcionar del moviment veïnal que venia de la dècada dels 1970 i aquella onada de nous moviments socials sorgits en la segona meitat dels noranta i que al maig d'aquell any de 1999 protagonitzarien accions com la Setmana de Lluita Social «Trenquem el silenci». L'Ateneu seria un lloc on aquests dos imaginaris diferents es trobaran.Els debats interns de Bidó són expressats en una assemblea el 17 de juliol, en la qual unes quaranta persones van debatre la necessitat de consolidar la base social i aconseguir que la renovació del contracte de serveis signat amb l'Ajuntament es converteixi en un Conveni amb una vigència mínima de quatre anys. Fins a aquest moment l'Ateneu seguia sent una concessió de l'Ajuntament, similar a la qual feia amb empreses, però comptant amb una subvenció municipal. Encara no es parlava de Gestió Ciutadana, sinó que es nomenava com a autogestió o gestió autònoma el fet que fossin les entitats arrelades al territori, i no les empreses, les que gestionessin els equipaments culturals dels barris.La comissió de programació continuava amb la seva aposta de qualitat i innovadora, potenciant iniciatives pròpies. La seva agenda formava ja part de la vida cultural de Barcelona i en aquell context la dansa es consolida amb la repetició del Premi coreogràfic o de la Jam de Lunatik. Aquell any la proposta del Circ d'Hivern va ser Celobert

Amb el nou segle, l'Ateneu va continuar amb una aposta cultural molt potent. La seva programació l'any 2000 és un reflex de les línies que s'havien anat traçant els anys anteriors: els combinats de Circ, el Premi Coreogràfic, les trobades anuals de motociclistes, la Setmana Poètica, el Festival de màgia...Dins de la dinàmica quotidiana del projecte el Consell de grups intenta estructurar l'enorme diversitat de grups que participaven, grups com la comparsa "Camaleón", el grup de teatre "La Tabarra", els Diables de Nou Barris, "Amb Ulls d'Infant".Aquell any es consolida el projecte de formació de les arts del circ en el qual participen juntes l'Associació Bidó de Nou Barris i l'Associació de Circ Rogelio Rivel. A mesura que avança el curs de l'Escola Rogelio Rivel comença a perfilar-se el projecte de formació de Circ, portant a terme per les dues entitats diferenciades: l'Associació de Circ Rogelio Rivel i Bidó de Nou barris. El projecte de Formació de les arts del Circ sorgeix doncs com una proposta de formació base, amb la intenció d'anar més enllà d'una única escola. La instal·lació aquell any d'una carpa de circ al setembre va ajudar molt també a descongestionar la saturació de l'espai que es vivia dins de l'Ateneu. Fruit de les negociacions amb les administracions per aconseguir el reconeixement de la formació de circ com a grau educatiu, es van cedir per al moment els terrenys al costat de l'Ateneu per poder instal·lar la nova i desitjada carpa de circ.Aquell any el reconeixement institucional creixent del circ es va plasmar en la menció especial dins del Premi Ciutat de Barcelona 1999, menció d'Arts Escèniques a l'Associació de Circ de Catalunya, amb seu a l'Ateneu.El 2000 Lluis Llach feia un preciós concert dins de la cinquena edició de la Setmana Poètica presentant el seu nou àlbum Nu. La celebració del dia de la dona treballadora no va faltar un cop més al març, com tampoc la participació en la primavera a La Cultura va de Festa, que aquell any va complir 20 anys de vida. Dins de l'espai es van continuar realitzant tallers diversos, els quals es va anar circumscrivint més a l'àmbit del circ. És important destacar com aquell any 2000 des de l'Ateneu es va col·laborar amb la realització del taller de circ-teatre al barri de Boris Vega en Estelí (Nicaragua) juntament amb l'Associació catalana de Solidaritat amb Nicaragua i Centreamèrica i amb Pallassos sense Fronteres, una iniciativa que continuaria durant alguns anys. A mesura que la part de creació anava agafant més pes, quan va arribar l'hivern des de l'Ateneu van sortir dues importants propostes creatives per al nadal del 2000. A més del ja tradicional Circ d'Hivern, que aquell any es va anomenar «La terra és blava com una taronja», es faria «A banda» una co-producció circense amb el Teatre Nacional de Catalunya. Aquest fet va coincidir amb algunes de les propostes que van sorgir com a resultat d'una assemblea realitzada el 5 de novembre, en la qual unes 37 persones van debatre al voltant d'un document presentat pel Consell Associatiu i anomenat: «2001-2008 un projecte de futur». Aquesta proposta es va fer amb la intenció de marcar els eixos col·lectius en el futur de l'Ateneu. Una de les propostes més populars va ser la d'impulsar la creació d'una oficina de producció i assessorament artístic de l'Ateneu, que contribueixi a l'autofinançament del projecte. El segle que tot just acabava de començar donaria la possibilitat de desenvolupar aquesta línia de treball.

A mitjan 2001 Bidó de Nou Barris va aconseguir un nou conveni de gestió de l'Ateneu per a quatre anys, amb compromís prorrogable a altres quatre. Malgrat això i al fet de tenir ben definits els eixos de treball, dins del document que es va treballar la tardor anterior amb el nom «Propostes de futur 2001-2008», la realitat del projecte comença a ser d'esgotament i crisi. A pesar que l'activitat no es va detenir, va haver-hi un moment de dubte en la continuïtat del projecte a causa del cansament generat després del cicle d'activitat trepidant que s'arrossegava des de mitjans de la dècada anterior.Hi havia molts fronts oberts: el front del Circ, el front del barri, els compromisos amb xarxes internacionals, la projecció a la ciutat... De fet l'any 2001 l'Ateneu va rebre el primer premi "Barcelona Educa en la Responsabilitat" pel projecte "Ensenyant i aprenent circ". Va ser un moment en el qual tampoc es comptava amb l'estructura professional per poder encaixar això i tot depenia molt del Consell Associatiu i dels grups, que també anàvem reduint la seva activitat per esgotament. La participació en el projecte es va reduir. A la tardor de 2001 s'inaugurava la primera pàgina web, un salt qualitatiu en la dimensió comunicativa del projecte que anirà agafant importància pròpia. Durant el mes d'octubre també es realitzava el projecte artístic de pintar la torre de la caixa escènica de l'Ateneu, de 18 metres d'altura, per part del col·lectiu "Almorrana" i que deixaria un espectacular resultat que encara avui es pot admirar.Aquell any de 2001 les protestes que es van viure a Barcelona davant de la presència del Banc Mundial van ser el reflex d'un estat d'ànims que a l'Ateneu portaria a un grup de joves del barri, els "Pigmeos Revoltosos", a organitzar un concert en suport a les persones sense papers. Al Circ d'Hivern d'aquell 2001, «Casa Boja», van actuar alguns dels membres d'un grup de música que ja portaven un temps al territori, i que serien claus per contribuir a dinamitzar l'Ateneu en aquells anys: "O Jarbanzo Negro". Fidel al seu compromís amb els moviments socials, l'Ateneu va col·laborar en les protestes contra la cimera de Caps d'Estat de la UE el març de 2002, així com a acollir el comitè internacional del Social Fòrum el 28,29 i 30 d'abril de 2002 a l'Ateneu. Durant aquells dies es va produir l'intent de desallotjament de Can Masdeu, una casa okupada a la Collserola més propera a Nou Barris i que amb el temps esdevindria un projecte consolidat i agermanat amb l'Ateneu.A mitjans de 2002 amb la finalització dels 4 anys de mandat del Consell Associatiu hi ha una sensació que s'ha de pensar un altre tipus d'organització per continuar. Aquell va ser un moment de crisi pel desgast que s'havia produït de l'estructura i el fet que el relleu generacional no s'estava produint. L'Ateneu arribava a complir un quart de segle amb la necessitat de revisar profundament la seva estructura interna. "Ulls Clucs" va ser la proposta del Circ d'Hivern d'aquell any.

El 2003 es va notar una disminució a la programació, tot i que es mantenen moltes propostes. Malgrat que per aquest temps es van deixar de celebrar algunes propostes culturals emblemàtiques com la Setmana Poètica, els Festivals de Màgia o la Festa del Circ, no obstant es van consolidar dates com el concert solidari anual de "Pigmeos Revoltosos" i va sorgir una proposta cultural que amb el temps agafaria molta importància: "A Foliada". 2003 també és l'any de les grans protestes contra la guerra i de les mobilitzacions a Galiza pel desastre del "Prestige". La influència de la gent de "Jarbanzo Negro", amb el relleu d'energia que van aportar al projecte, va servir per a contactar amb l'escena cultural més dinàmica de Galiza, organitzant un festival, "A Foliada", que agermanaria per sempre a l'Ateneu amb la terra galega. Molt recordat va ser també el concert d'"Ojos de Brujo" del 7 de febrer, organitzat per l'Assemblea d'Okupes, tant per la quantitat de gent que va assistir, com pel fet que l'Ateneu anirà enfortint el seu contacte amb nous moviments socials. La creixent importància del nou fet migratori a Nou Barris va portar a l'Associació 9 Barris Acull a convocar el primer Festival de Sopes del Món als carrers de Nou Barris i a celebrar a l'Ateneu les seves primeres jornades, reflexionant sobre diferents experiències al voltant de l'acolliment als nous veïns i veïnes, jornades que es mantenen fins avui en dia. També es va celebrar la primera edició del festival internacional de curtmetratges de temàtica social «Solo para cortos». Aquest any es va iniciar el projecte de l'Escola Juvenil, plantejat com un projecte pilot d'educació artística en el temps de lleure, adreçat a joves que havien terminat l'escola Infantil de circ. La finalitat del projecte va ser, des d'una política de preus assequibles i com a projecte d'intervenció al territori, formar a joves amb un alt grau d'interès i de coneixements en tècniques circenses. Per la pressió de diversos pares i alumnes que acabaven l'Escola Infantil de Circ de l'Ateneu i estaven preocupats pel dèficit de propostes a Barcelona i amb la col·laboració inicial de l'Associació Escola Circ Rogelio Rivel, Bidó de Nou Barris es va decidir assumir l'organització d'aquesta proposta, que va començar amb nou alumnes entre 13 i 17 anys. El Circ d'Hivern d'aquell any «La plaça dels prodigis» va suposar un èxit de públic i l'inici d'un canvi en la manera de percebre la producció a l'Ateneu que es confirmaria a l'any següent.

L'Eix 9B es va començar a organitzar a partir de febrer de 2004 amb la idea de donar una resposta des del territori de Nou Barris a la convocatòria aquest mateix any del Fòrum de les Cultures per part de l'Ajuntament de Barcelona. A pesar que resultava fàcil compartir els continguts del Fòrum oficial, com era la sostenibilitat, la diversitat i la cultura de la pau, les discrepàncies sorgien sobre la manera com s'estava duent a terme i la seva relació amb la política municipal. Això va motivar amb anys d'antelació fortes mostres de rebuig per part de diversos moviments socials a la ciutat.A Nou Barris la celebració del Fòrum va ser aprofitada per la Coordinadora de Veïns i Entitats per demostrar que la cultura es podia fer tocant de peus a terra i amb participació. D'aquesta manera es va buscar la manera de generar un espai de trobada que pogués apropar i amplificar propostes per repensar els serveis i els espais dels barris en el context d'una nova societat més diversa, amb nous riscos d'exclusió social i pobresa. Donada la diversitat d'associacions, casals, comitès i col•lectius implicats no es va plantejar explícitament com un esdeveniment antiFòrum. Malgrat això es va dur a terme la denúncia de les mancances i contradiccions que el mateix Fòrum 2004 contenia, reivindicant d'altra banda el suport i la implicació institucional en les propostes i solucions plantejades des del moviment associatiu i consolidant una xarxa de cooperació al barri. Un resultat destacat del Fòrum va ser la realització a l'Ateneu d'unes jornades sobre Circ a Catalunya per analitzar en què moment es trobava el sector i quins eren els aspectes a desenvolupar. Es partia de la consciència que les arts del circ, en tant que art popular i intercultural, patien de la mancança d'un reconeixement i dignificació. Arran de les trobades del divendres 22 i dissabte 23 d'octubre a l'Ateneu Popular i la carpa de l'Escola Rogelio Rivel s'hi va crear l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), continuadora natural de l'Associació de Circ de Catalunya (ACC), desapareguda el 1998. La crisi del projecte començaria a superar-se amb canvis en l'organització, com va ser l'absorció de la cooperativa del bar per part de Bidó i la creació d'una altra figura de coordinació per a l'equipament. Aquell any la proposta de circ d'Hivern seria Klezmer, un espectacle que va rebre molt bones crítiques i va tenir molt d'èxit entre el públic. A partir d'aquell 9è Circ d'Hivern, la producció pròpia es va començar a consolidar finalment com una part del projecte Ateneu.

Els canvis de coordinació que es van viure a l'Ateneu a començaments del curs 2003-2004 i la reestructuració de determinats aspectes claus del projecte, com va ser l'absorció del bar-menjador el 2004, van fer que el projecte comencés a sortir de la crisi. No obstant això, la dificultat d'estructurar la participació dels diferents grups es va mantenir. Un aspecte clau d'aquest moment és l'impuls de l'oficina de producció de l'Ateneu Popular 9 Barris. Arran de l'èxit de públic del 9è Circ d'Hivern, es va plantejar la creació d'una estructura de gestió especifica amb dues persones contractades. A banda del Circ d'Hivern, els 3 combinats de circ anuals arribarien a la xifra de 30 a finals de la temporada 2005-2006, i juntament amb els finals de curs, les residències d'artistes i els intercanvis consolidarien a l'Ateneu com a veritable factoria de circ. L'èxit de Klezmer es repeteix aquell any amb Rodó al Circ d'Hivern. Després del fort treball amb les entitats que va suposar l'EIX 9B l'any anterior, les reflexions al voltant de la Gestió Cívica i la signatura d'un nou conveni amb el districte, de cara a un reconeixement major, van ser importants. La projecció del projecte i el desenvolupament d'una fórmula de funcionament i gestió que fos vàlida per a un espai de referència dins de l'àmbit del circ català i el teixit associatiu de Barcelona, va fer passos endavant aquell any, tot i que seguiria sense estar resolta la qüestió d'una major participació dins de l'Ateneu.

El 2006 va significar l'any del reconeixement de la tasca de producció artística de l'Ateneu, fonamentalment el Cirkus Klezmer i el Rodo. De fet, el 10è Circ d'Hivern, Rodo, va ser mereixedor del Premi Nacional de Circ 2006, atorgat per la Generalitat de Catalunya i del Premi a la creativitat de les Arts Escèniques, atorgat per la Federació d'Ateneus de Catalunya. Aquell any l'Ateneu va tenir, per primera vegada, presencia amb les seves produccions als festivals Grecs, Temporada Alta i a la Fira de Tàrrega. L'oficina de producció va viure una època daurada amb encàrrecs d'espectacles com el que es va fer a la tardor amb motiu de l'exposició "Picasso i el Circ". Aquell any es va arribar al número 30 de Combinats de Circ. La política social i cultural de l'Ajuntament impactaria negativament en el teixit cultural de la ciutat. El 2006 van començar les protestes contra la Llei cívica que es va aprovar aquell any i que suposaria una reducció de la presència de l'art i la cultura als carrers de Barcelona. El desallotjament el 20 de novembre de la Makabra, un centre social okupat, va posar de manifest l'absència d'espais de creació cultural en la ciutat. L'Ateneu va acollir i donar suport a la Makabra al mateix temps que era considerat pels representants polítics del mateix Ajuntament com un model de creació artística i cultural a seguir. La crisi per esgotament de l'Ateneu es va anar superant amb l'ampliació de l'aportació de diners públics, el que va promoure una possibilitat de major professionalització de l'equip de treballadors mitjançant noves contractacions. Fruit d'aquesta situació es va signar el 2006 el Conveni de Treballadors de l'Ateneu. El 2006 es va commemorar a l'Ateneu el 75 aniversari de la proclamació de la Segona República, reivindicant la influència d'aquesta en la configuració de models polítics, socials i culturals propers als valors defensats per l'Ateneu. Són aquests valors els que van portar a recolzar al barri l'okupació del taller d'autor reparació de bicis, Biciosxs, o a organitzar en col·laboració amb moltes altres entitats i col·lectius del barri i de Barcelona un concert al camp de futbol de la Muntanyesa en solidaritat amb els empresonats a Atenco (Mexic) que va congregar a més de 8.000 persones. La línia de programació d'aquell intens any va portar tant a gent com Miguel Poveda al març, com a desenvolupar amb els nois del barri tallers i trobades de rap que van donar espai a la creativitat dels joves de l'entorn. El 2006 es va organitzar dos tallers de teatre que va fer sorgir l'Escola Popular de teatre de l'Ateneu i a l'octubre, amb la inauguració de la temporada 2006-2007 se celebra la segona Foliada en l'Ateneu popular. Dins de l'apartat de formació, el 2006 es va desenvolupar un curs de circ amb els alumnes del centre ocupacional públic de Can Carreras, gent amb diversos graus de diversitat funcional que va tenir el nom de "Els dimarts fem circ" i que va ampliar l'oferta formativa d'un element que seria cada cop més important a partir de llavors, l'aposta pel Circ Social.

El gener de 2007 l'escriptor gallec Manuel Rivas va publicar un preciós article en l'edició del País Semanal per commemorar el 30 aniversari de l'Ateneu. El projecte havia aconseguit superar la crisi de començament de la dècada, mitjançant una ampliació de l'equip professional que permetia mantenir l'aposta cultural mitjançant una programació cultural trepidant. Aquesta proposta cultural combinava el treball amb el territori més proper i la seva gent, amb la projecció a l'àmbit de Barcelona. Un bon exemple d'aquesta contribució i participació dins de projectes socials i culturals del territori va ser la presentació el 16 de juny de 2007 del projecte "Unidos por el Flow". Aquesta va ser una activitat fruit de les línies de treball que desenvolupaven els Casals de Joves del districte, el de Prosperitat i particularment el de Roquetes, per unir a dues bandes rivals de joves, fonamentalment latins, Latin Kings i Ñetas, amb l'objectiu de treballar la convivència i la no-violència mitjançant l'art i el hip hop. Després d'una primera cancel·lació del concert el 24 de març per part del districte, que argumentava motius de seguretat, es va aconseguir realitzar la presentació publica, demostrant la capacitat d'organització de l'esdeveniment per part de la gent implicada. Durant aquell període l'Ateneu també enfortirà la seva participació en donar impuls a la Fira d'Arts al Carrer, una proposta cultural alternativa que havia començat el 2005 per contribuir a les Festes majors de Roquetes. El 2007 A Foliada es trasllada a Galiza, amb el nom de A Gresca, mentre que a l'Ateneu es celebra La Bellugada al setembre del mateix any per visibilitzar la cultura aragonesa.El repte d'augmentar la participació va portar a la tardor de 2007 a dissenyar un pla específic que es va prolongar el 2008 amb la creació d'una comissió de participació i l'elaboració d'un diagnòstic participatiu. Un element important en l'evolució de la participació dins del projecte, vinculada a l'àrea de formació, va ser la realització a finals de juliol de 2008 de la primera trobada d'intercanvi entre els joves de les escoles infantils i juvenils de l'Ateneu i els del Circus Circuli de Stuttgart, a Alemanya. Una experiència que a partir de llavors anirà consolidant-se i que aportarà molta inspiració al projecte educatiu de l'Ateneu. Des de principis de 2008 va començar un debat intern per abandonar la xarxa europea de centres culturals Trans Europe Halls, degut a la falta d'afinitat amb l'evolució de la mateixa. Finalment es decideix canviar cap a direccions millor adaptades a les realitats del projecte. Malgrat això, la projecció internacional es va mantenir i desenvolupar gràcies al contacte amb la tradició circense de Quebec i el Departament d'Acció Social del Cirque du Soleil. Aquesta relació, juntament amb la Xarxa Europea de Formació i Circ Social Caravan, van ser claus per teoritzar al voltant del concepte de circ social i per engegar el primer curs de la Formació de Formadors en Circ Social l'any 2008. Amb la inauguració de la central del Circ l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya es muda allà i l'àrea de formació començaria a prendre el relleu de la part de producció en l'àmbit del circ, agafant més força. Nous problemes afectaven la realitat de la ciutat. La reivindicació del dret a l'habitatge cobrarà cada cop més importància en una ciutat que pateix una especulació immobiliària cada cop major. El febrer del 2008 es va celebrar una jornada per l'habitatge públic a Nou Barris. La crisi comença aquell mateix any a amenaçar els projectes, despertant la por a la retirada de les administracions. Malgrat això les dues propostes del Circ d'Hivern d'aquell període, Clik i Oniricus, el 2007-2008 i 2008-2009 respectivament, van arribar a la xifra dels vuit mil espectadors.

Al llarg de 2009 es va afirmant la gestió ciutadana, davant del paper merament burocràtic que estava agafant la gestió cívica, reivindicant-se com una "forma d'entendre la participació de manera directa, eficient, eficaç i transparent que hauria de marcar el model dels contractes". En aquest context l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant l'Institut de Cultura de Barcelona, va posar en marxa l'any 2007 el programa Fàbriques de Creació amb l'objectiu d'incrementar la xarxa d'equipaments públics a la ciutat per donar suport a la creació i la producció cultural. L'Ateneu es va incorporar al programa al llarg del 2010. La inclusió de l'Ateneu dins de la política de Fàbriques de Creació, va succeir en mig d'unes retallades que cada vegada anaven influint més en l'àmbit de la cultura. L'Ateneu va voler apostar per enfortir les residències de companyies, malgrat la dificultat de falta d'espai que l'expansió de l'àrea de formació comença a fer més patent. Arribats a aquell punt, l'adaptació de l'estructura de l'associació Bidó de Nou barris es va fer basant-se en un equip de professionals al costat d'un grup de persones voluntàries. Durant el primer trimestre de 2009, al llarg de tres assemblees amb una assistència mitjana de 50 persones, es va debatre sobre el projecte Ateneu a partir de 5 eixos: participació, associació, assemblea, òrgan gestor i informació i comunicació. El resultat va ser la creació d'un nou òrgan per aconseguir superar la falta de persones als òrgans polítics: la Gestora de l'Ateneu Popular 9 Barris. En paral·lel, el tancament del procés participatiu el 2009 és un moment d'inspiració per impulsar iniciatives com les Festes Majors de l'Ateneu, pensades per promoure una major connexió entre les àrees de treball de l'Ateneu.La bona experiència del 1r intercanvi de les escoles infantils i juvenils amb Stuttgart va animar a repetir. El 2009 l'intercanvi seria premiat pel jurat del BCN Enllaç'09 com el millor intercanvi de l'any. Per donar suport a aquesta activitat i estructurar la participació de les mares i pares de les escoles de circ de l'Ateneu va sorgir el 2010 l'Hampa (Heroica Associació de Mares i pares de l'Ateneu). El curs 2010 es va començar amb la voluntat de continuar posant a l'abast del barri propostes culturals de qualitat, però és cert que va costar molt seguir el ritme anterior.La vaga general el setembre de 2010 expressa un malestar general, que al barri es concreta en el tancament definitiu per les mateixes dates del Casal de Joves de Prosperitat a la seva seu del carrer Joaquim Valls.Al final del període es consolida la doble coordinació basada en una persona per coordinar l'activitat de l'espai i altra per coordinar l'equipament, un canvi necessari per afrontar la següent etapa clau: les obres de remodelació. A la tardor de 2010 es va començar a instal·lar una carpa a l'entrada de l'Ateneu per ubicar l'activitat durant els dos anys següents que van durar les grans obres de remodelació.El 15è Circ d'Hivern, "Circumstàncies" va donar una nova empenta a la principal proposta de l'àrea de producció del projecte i va ser l'últim que es va fer a l'Ateneu abans de les obres.

A finals del 2010, amb el canvi de govern a Catalunya, les inversions a cultura comencen a estar amenaçades en el context de la crisi. El procés col·lectiu desenvolupat dins de l'Ateneu, que havia portat a detectar les necessitats del nou edifici per part de totes les àrees del projecte, va permetre fer una bona preparació per poder afrontar una etapa difícil.El 15è Circ d'Hivern va suposar el comiat de l'antic Ateneu inaugurat el 1994. A partir de gener del 2011 es va traslladar l'activitat juntament amb el bar, gimnàs i algunes oficines a una carpa instal·lada a prop de l'Ateneu, altres van traslladar-se a la torre del teatre i així comença una nova etapa. Aquesta etapa estaria marcada pel fet de voler continuar amb la programació i aleshores començar amb una reflexió sobre el projecte, un temps per elaborar un nou pla estratègic pels anys vinents un cop acabades les obres. D'aquí van sortir els Espais d'Acció-Reflexió de l'Ateneu. D'alguna manera, les obres van implicar desenvolupar un procés intern que va permet comprendre que el ritme d’activitats era insostenible i que s’havien de fer canvis.El projecte de l'Ateneu va aprofitar la relativa pausa de les obres per continuar aprofundint la reflexió del fet cultural com un instrument imprescindible per millorar la cohesió social, apostant per la combinació entre proximitat, diversitat, autonomia i qualitat. En aquesta línia, en l'àmbit de ciutat també va ser una època de reflexió sobre el fet cultural, que va anar acompanyada pel sorgiment de la Plataforma per la Gestió Ciutadana de Barcelona, un espai amb prop de trenta equipaments públics per demanar un marc normatiu específic per les entitats arrelades al territori. Des de l'associació Bidó de Nou barris i el conjunt d'entitats i col·lectius implicats en aquesta plataforma, es va defensar i reivindicar aquesta gestió. Una gestió feta des de la proximitat, des d'associacions sense ànims de lucre que assegurin eficiència, eficàcia i transparència en el seu treball. El 15 de maig de 2011 va saquejar a tota una societat indignada i amb un qüestionament profund del sistema polític i econòmic, malgrat que els seus efectes van arribar més tard a l'Ateneu. La connexió amb altres moviments socials a la ciutat va continuar fent-se, com al concert de La Directa al mateix temps que la programació va començar a fer l'aposta per la música negra amb el cicle 9B in Black!. Les dificultats de poder realitzar el Circ d'Hivern al teatre en obres van portar a la 16a edició al Mercat de les Flors, acompanyat per molta gent del barri que es va traslladar per gaudir de la inauguració de "Maravillas".A l'any següent l'Ateneu va celebrar el seu 35 aniversari el 2012. En el seu manifest dels 35 anys, el projecte parla d'autogestió de recursos públics i de generació de recursos propis, relligant els fets culturals transformadors, els espais on es produeixen i la manera com és volem gestionar per poder incidir en tot el procés, propiciant la transformació qualitativa de la comunitat. Buscant maneres d'apropar-se al territori, a finals de novembre comencen a programar-se les Nou Barris Naits. Els impactes de la crisi i les retallades a Nou Barris van motivar reaccions per part del seu teixit associatiu davant de la situació creada per les institucions. El setembre de 2012 es crea la plataforma d'entitats, Nou Barris Cabrejada diu Prou amb la publicació d'un manifest fundacional que planteja els problemes socials del territori. L'Ateneu participa activament dins d'aquest espai fent l'èmfasi en la importància del fet cultural i també, buscant maneres d'apropar-se al territori, a finals de novembre comença a programar les Nou Barris Naits.Al novembre es va estrenar el nou edifici, no obstant la producció del Circ d'Hivern d'aquell 2012, "El Dorado", va estar en perill degut a les retallades i es va engegar una campanya de microdonacions per poder realitzar-ho.

El novembre del 2012 es va inaugurar el nou edifici en un context de retallades de tot tipus. Aquest fet es va voler explicar al teixit associatiu del barri degut a la gran inversió que s'hi havia fet, ja que la despesa publica que va constituir el nou Ateneu havia estat acordada abans de l'arribada de les polítiques d'austeritat. Les retallades públiques van afectar almenys a tres temporades, de 2011 a 2013. La temporada 2012-2013 va tenir forts dèficits per diversos motius, com la forta baixada de la subvenció de la Generalitat (un 30% respecte a 2011), el retràs en el cobrament de la resta d'ajudes de l'administració. Va coincidir a més amb la pujada de l'IVA, d'un 10 a un 21%, que no es va voler aplicar a les entrades als espectacles, això va constituir una reducció d'ingressos pel projecte. En aquest punt va ser interessant la gestió de les retallades que es va fer des de l'Ateneu. Amb un equip acostumat a treballar els pressupostos per àrees, es va poder avançar amb això i cada àrea va anar retallant la seva part. Al mateix temps es va acordar una baixada del sou de tots els treballadors i treballadores de l'Ateneu. En aquest context una assemblea de Bidó a començament de la temporada 2013-2014 va apostar per mantenir el volum d'activitat, mantenir els llocs de treball i mantenir els compromisos amb altres professionals per mantenir el projecte.L'actitud negativa de les administracions va provocar un apropament a l'àmbit de l'economia social i una cerca d'aconseguir un major autofinançament, buscant l'equilibri pressupostari en un 50% d'ajudes públiques i un 50% de finançament propi. Com una continuació dels Espais d'Acció i Reflexió, el març de 2013 es van realitzar unes jornades de debat estratègic amb la intenció de posar en comú i revisar el paper del projecte sociocultural en el context d'ofensiva neoliberal. Al maig d'aquell 2013 van tenir lloc una nova edició de la Festa de l'Ateneu, jornada festiva i de trobada entre totes les persones, grups i col·lectius participants de l'Ateneu i una altra edició de la Festa del Circ Social, que en aquesta ocasió va tenir lloc a Roquetes. El curs 2012-2013 va ser l'últim de la revista de l'Ateneu, que es va deixar d'editar després de disset anys de vida i 135 números publicats.La 18a edició del Circ d'Hivern, la de "AAART!", va estar en perill per la falta del suport de la Generalitat de Catalunya. Davant la incertesa creada per l'actitud de l'administració catalana, el maig de 2013 Nou Barris Cabrejada va convocar una manifestació a plaça Sant Jaume per demanar que no és retallessis la cultura. La temporada 2013-2014 va estar marcada pel procés "Decidim Ateneu", amb el qual es van establir línies de treball futures de l'Ateneu. Al llarg de tot el curs es van realitzar diferents sessions de treball i decisió participativa, agrupades en quatre eixos temàtics transversals al projecte Ateneu: economia, participació, espais de decisió i comunicació. Una vegada validats els resultats, es va tancar l'etapa de reflexió per passar a l'etapa d'acció que començaria la temporada 2014-2015.

El projecte de l'Ateneu va sortir enfortit del procés "Decidim Ateneu", tot i que el 2015 es va experimentar un canvi general en l'equip amb la incorporació de cinc noves persones, fet que suposarà un repte i tancarà amb una etapa anterior.Al llarg d'aquest període es van anar publicant un total de quatre butlletins, amb la intenció de donar a conèixer diferents aspectes del projecte, com la seva organització, les seves fonts de finançament i la seva relació amb el territori. Fruit d'aquesta nova empenta van sortir diferents grups de treball per treballar àmbits com el territori, la gestió comunitària i l'economia social, la cultura i les cures. La creació de grups de treball formats per persones properes a l'Ateneu i treballadors/es, com espais oberts pensats per generar debat, va permetre aprofundir en certes temàtiques i realitzar treball específic. Com a exemple d'això en aquest període es va impulsar juntament amb altres entitats la Xarxa d'Espais Comunitaris.La signatura del nou conveni de Gestió Ciutadana amb el districte de Nou Barris pel període 2016-2018 va permetre recuperar les dotacions de 2011 i donar estabilitat al projecte. L'eix de memòria començar a agafar força en el projecte, mostra d'això va ser l'homenatge que el febrer de 2015 se li va fer a l'artista Ocaña durant tota una setmana amb una exposició i un memorable Cabaret. Aquell mateix 2015, partint d'una proposta de la comissió artística, es celebraria el Combinat de Circ número cinquanta amb una gran festa en la qual prop de vuitanta artistes van participar de manera voluntària amb el seu número de circ o ajudant en l'organització. Una festa en la qual es va poder veure la capacitat organitzativa de l'Ateneu, la resposta positiva a la crida dels artistes de circ i del públic. 2016 i 2017 han estat marcats per la celebració dels 40 anys de vida de l'Ateneu i el projecte de memòria, que ha permès fer una revisió de la trajectòria així com engegar una recerca històrica per poder comprendre millor l'evolució del projecte al llarg d'aquestes quatre dècades de vida. Amb una part destinada a la memòria, una altra dedicada a la celebració i altra a la reflexió, el curs 2016-2017 i el començament del curs 2017-2018 ha vist la realització de cicles com el Cítric i una nova edició de A Foliada a l'octubre. També la realització el novembre de 2017 d'unes jornades que amb el nom "Cultura, ciutat, vides", ha permès fer una reflexió conjunta amb perspectiva de futur, per apropar-se a una idea de "cultura situada" en un moment i ciutat determinada, amb els seus conflictes, els seus reptes i les seves persones.