Com vam veure, un resultat d’haver hagut de dedicar tanta energia a la programació, porta a posar molt èmfasi a omplir d’activitat el projecte. A partir del primer Circ d’Hivern el 1996 i de l’estructuració de l’escola infantil el 1997, les àrees de producció i de formació del projecte també prenen forma. Aquest abandó relatiu de la formació es va produir en un moment en el qual la demanda de formació circense anava creixent, la qual cosa va portar a delegar aquesta àrea del projecte i va promoure l’arribada a l’Ateneu de professionals de l’àmbit del circ, procedents d’altres espais a la ciutat com l’escola Àrea o el centre social okupat Les Naus. Fruit de la iniciativa d’aquestes persones es crea en aquell any dins de l’Ateneu l’escola Rogelio Rivel amb el seu primer curs pilot.
El naixement de l’escola Rogelio Rivel forma part de l’estructuració que s’està donant de l’àrea de formació, de la importància a la formació del circ que va guanyant pes a l’Ateneu. Va ser una època molt intensa de reunions, de cerca d’una vela per a la nova escola, de tractar d’obtenir un reconeixement de les formacions de circ per part de la Generalitat que trigaria anys a arribar.

La quotidianitat de la vida a l’Ateneu va donant centralitat al bar-menjador en la dinàmica relacional. Són molts els grups que tenen la seva casa a l’Ateneu: Diables, Arxiu Històric de Roquetes, Ulls d’Infant, Gastronou, etc. També aquell any es formalitza la comparsa de «El Camaleó», que representaria a l’Ateneu en les diferents edicions de la rua de Carnestoltes. No obstant això, a diferència de la dècada dels vuitanta, l’Ateneu comença a ser percebut com un espai elitista per un sector del veïnat que no comprenen la política de preus en les entrades als espectacles. Aquella època serà també en la qual es generi una certa ruptura entre les formes de funcionar del moviment veïnal que venia de la dècada dels 1970 i aquella onada de nous moviments socials sorgits en la segona meitat dels noranta i que al maig d’aquell any de 1999 protagonitzarien accions com la Setmana de Lluita Social «Trenquem el silenci». L’Ateneu seria un lloc on aquests dos imaginaris diferents es trobaran.

Els debats interns de Bidó són expressats en una assemblea el 17 de juliol, en la qual unes quaranta persones van debatre la necessitat de consolidar la base social i aconseguir que la renovació del contracte de serveis signat amb l’Ajuntament es converteixi en un Conveni amb una vigència mínima de quatre anys. Fins a aquest moment l’Ateneu seguia sent una concessió de l’Ajuntament, similar a la qual feia amb empreses, però comptant amb una subvenció municipal. Encara no es parlava de Gestió Ciutadana, sinó que es nomenava com a autogestió o gestió autònoma el fet que fossin les entitats arrelades al territori, i no les empreses, les que gestionessin els equipaments culturals dels barris.

La comissió de programació continuava amb la seva aposta de qualitat i innovadora, potenciant iniciatives pròpies. La seva agenda formava ja part de la vida cultural de Barcelona i en aquell context la dansa es consolida amb la repetició del Premi coreogràfic o de la Jam de Lunatik. Aquell any la proposta del Circ d’Hivern portava per títol Celobert.Lebron XIII Elite PE