En aquest exercici de memòria col·lectiva hem considerat que l’eix que pot donar força a aquest treball de recerca, és la relació existent entre l’activisme i compromís cultural del projecte i l’evolució de les formes de gestió, d’autoorganització en definitiva. Al llarg de aquests 40 anys, la necessitat recurrent de definir el model de gestió ha fet que el debat polític/organitzatiu sigui permanent. Això ha desembocat en una proposta innovadora de relació amb els poders públics plenament acceptada en l’actualitat, la Gestió Comunitària, que pretén preservar d’influències alienes l’autonomia col·lectiva i la defensa d’allò que considerem públic. Val a dir que es en el moment que l’Ateneu comença a programar i fer recerca creativa en el terreny artístic i cultural, que troba un sentit de continuïtat a les seves contradiccions internes.
És la relació entre activisme cultural i artístic amb la gestió col·lectiva, que fa de l’Ateneu Popular de 9 Barris un projecte vital en el temps, que l’hi dona continuïtat i l’hi permet trobar, en la resolució de conflictes, l’equilibri necessari per sobreviure.
No podem ni volem oblidar que hi ha d’altres factors, que de manera transversal, han influït durant tot el procés històric de l’Ateneu Popular 9 Barris, la seva especialització artística en les arts escèniques, especialment el circ. No podem obviar que l’Ateneu ha estat una peça clau en la recuperació d’aquesta disciplina arreu de la ciutat i de més enllà.
L’arrelament i l’influencia territorial, present en els inicis de l’okupació de l’espai, i la voluntat d’anar més enllà del territori de Nou Barris, la trobem també de manera prematura, no podia ser d’altra forma. Un projecte cultural amb voluntat d’influir políticament no pot quedar-se aïllat, ha de trobar en les xarxes àmplies el seu sentit de ser i de desenvolupar-se, la relació entre perifèria i ciutat ha estat molt present durant aquests 40 anys.
