L’activació cultural de l’Ateneu en la dècada dels vuitanta va ser possible gràcies a una ampliació de l’espai que fins a aquest moment s’havia anat utilitzant. Després de la cessió per part de l’ajuntament, l’octubre de 1984, d’una petita nau que fins aquest moment romania tancada, l’antic menjador dels treballadors de la planta asfàltica va passar a ser utilitzat com a sala d’usos múltiples. D’aquesta manera, el 23 de novembre va obrir les seves portes el Lokal, un espai pensat per a fer reunions, xerrades, música, exposicions, etc. A partir d’aquest moment l’activitat de l’Ateneu va començar a guanyar regularitat al voltant d’una programació quinzenal de música, teatre, cabaret, circ o cafè concert, creant un espai obert a l’expressió de diverses manifestacions culturals per part d’aquelles persones que volguessin compartir els seus talents artístics. Els espectacles que es programaven en el Lokal eren en general de petit format i tenien lloc en una sala on hi havia servei de bar i cuina. Tota la decoració i l’organització del Lokal era duta a terme per part de persones voluntàries, que s’implicaven a fer possible l’activitat. En aquells anys era comú que tothom que assistia al Lokal, fins i tot les persones que estaven treballant, pagués la seva entrada, que en general era molt econòmica.


El projecte de l’Ateneu Popular 9 Barris es va començar a consolidar gràcies a la presència activa de diversos grups i activitats que van anar donant un contingut cada vegada més concret a l’espai. D’una banda estaven els projectes d’animació de carrer que guanyaven una presència constant al territori, com eren el Grup d’Animació amb xanques i música, els Diables i el Grup de Foc. També estava el grup de teatre, que participava en la coordinadora teatral de 9 Barris, els primers tallers de acrobàcia, la gent que organitzava el Cinema-Club i el col·lectiu editorial de la revista La Cabra, tots ells amb seu a l’Ateneu. Un aspecte important de la dinàmica cultural de l’Ateneu ho constituïen el grup de debats i recuperació de les festes tradicionals. Des d’aquest espai es dinamitzaven xerrades sobre temes culturals, socials, polítics, etc., amb la intenció de promoure el lliure pensament i aprofundir en la cultura popular, recuperant festes tradicionals o creant noves tradicions festives al barri (enllaç). A més de consolidar la dinàmica pròpia de l’Ateneu, es va començar a participar en els actes organitzats per altres entitats del districte, com l’escola d’Adults Freire, les associacions de veïns o la Comissió per la Pau.

A l’estiu d’aquell any 1984, es van començar uns importants debats interns sobre el model d’organització de l’Ateneu, que encara continuarien a l’any següent. Al mateix temps, el procés de negociació amb l’Ajuntament va aconseguir incorporar al Pla d’Actuacions del Districte de Nou Barris la realització d’una primera fase de reforma de l’equipament. No obstant això, des de l’administració es continuava ignorant el nom d’Ateneu Popular 9 Barris i es continuava apostant perquè l’equipament s’anomenés Centre Cívic Planta Asfàltica. Encara quedaven per davant moltes baralles per aconseguir que es fessin les obres i es respectés la identitat i el model de gestió que els veïns i veïnes de Nou Barris anaven consolidant a poc a poc.Adidas Arkyn Boost