L’activitat creixent de l’Ateneu, tant a dins del espai (Cine-club, Lokal, xerrades, etc) com fora (Carnestoltes, Nit d’Ànimes, Cultura va de Festa, etc) va portar a una necessitat de debatre sobre la mateixa pràctica i el sentit d’aquesta. La voluntat de continuar teixint xarxes amb la resta d’entitats del districte i la ciutat, en el dur context de crisi de meitat dels vuitanta, va ser un dels motius que van portar a un moment important de reflexió i debat intern. Una expressió d’això va ser l’organització, el maig de 1985, d’unes Trobades Culturals en les quals van poder desenvolupar-se importants debats entorn de qüestions com la importància de la societat, la ciutat i el barri com a focus de creació i consum de cultura, sobre el paper dels centres educatius com a centres de cultura i sobre els poders públics com promotors de cultura.

Aquesta necessitat de relació amb les institucions que des del principi va assumir l’Ateneu, va anar generant diferents posicions dins de la gent més implicada al projecte. Era un moment propici per al debat sobre el significat de fer cultura des dels barris perifèrics: d’una banda l’ajuntament feia anys que impulsava una política de Centres Cívics que no satisfeia les aspiracions de molts projectes autogestionats per seguir mantenint la seva autonomia i ser alhora equipaments públics. En aquest sentit, la política cultural municipal era vista com una altra maniobra per controlar un moviment veïnal en hores baixes. D’altra banda, l’alternativa que suposaven els ateneus llibertaris, després de l’important moviment pro-Ateneus de finals dels setanta, no havia aconseguit desenvolupar el seu potencial i adreçar-se a un públic més ampli. A l’altura de 1985 tan sols quatre ateneus llibertaris sobrevivien en tot el Barcelonès: el de Gracia, Poble Sec, Santa Coloma i L’Harmonia del Palomar (Sant Andreu). Començava, això si, a néixer llavors a Barcelona un incipient moviment d’okupació, anomenat llavors moviment squat, que amb els anys arribaria a exercir un paper important en la vida cultural alternativa de la ciutat. Precisament el 24 de març de 1985 se celebrava a l’Ateneu un concert promogut pel col·lectiu Squat.

La postura de l’Ateneu davant l’Ajuntament de Pasqual Maragall era la de seguir pressionant perquè realitzés la construcció del nou Ateneu i la concreció del projecte de parc de Roquetes, presentat per la Coordinadora pro-Ateneu en 1980 i que llavors ja havia estat aprovat per l’anterior alcalde socialista, Narcís Serra. La comparació d’aquesta  falta de suport amb la inversió institucional en altres equipaments culturals de la ciutat, com les Cotxeres de Sants o els Centres Cívics de Sarrià i Guinardó era inevitable. La insostenibilitat de la situació precària on es desenvolupava l’activitat cultural de l’Ateneu va portar a realitzar una protesta i a final de juny de 1985. Des de la Coordinadora Pro-Ateneu es va impulsar una campanya anomenada Per Sant Pere… Guerra!, amb la idea de forçar al districte de Nou Barris a començar les obres d’una vegada.

Les obres van començar després de l’estiu de 1985 i van tenir en obres pràcticament un any a l’equipament. L’editorial de La Cabra del nombre editat al desembre d’aquell 1985 era una mostra d’aquesta sensació de cabreig davant la situació:
«El que emprenya de la història és que ja fot anys que això havia d’estar fet. El que cabreja és que encara que sembli una quantitat (10 milions- 60.000 euros) acceptable per les obres, en realitat és ben poca cosa si ho comparem amb el que han apoquinat als Centres Cívics. El que sulfura és que la reivindicació de l’Ateneu Popular ja fot deu anys que es fa (el primer de Barcelona), i alguns dels que governen la ciutat fins no fa gaire hi estaven d’acord. El que rebenta és que a Nou Barris tenim la infraestructura cultural més deficient de tot Barcelona.»

L’any va acabar amb l’Ateneu ficat en unes obres que, coincidint amb la construcció de la veïna Escola Pla de Fornells per part de la mateixa empresa, havien de durar pocs mesos i en van trigar 15, sense solucionar els principals problemes d’infraestructura.Air Max 1 Ultra Flyknit