L’arribada del primer ajuntament democràtic va coincidir amb un període de crisi en el Ateneu. Després de les dues exitoses edicions de les 30 hores, el 1977 i 1978, tot el moviment que s’havia estat generant entorn de l’espai es va frenar. Algunes activitats que s’havien realitzat, a part dels festivals de les 30 hores, com van ser actuacions musicals de grups com Lone Star, una representació teatral de la companyia sevillana La Quadra, projeccions de cinema, tallers, xerrades o setmanes culturals, es van deixar de fer.
Al 1978 s’havia dissenyat una maqueta en la qual es mostrava el pla elaborat per la Coordinadora Pro-Ateneu pel territori proper a l’Ateneu, que integrava diversos equipaments esportius, lúdics i culturals, al costat d’una remodelació integral de l’edifici. No obstant això, tots aquests projectes van quedar aturats, així com la dinàmica assembleària setmanal que amb prou feines havia tingut temps de consolidar-se.
Entre els motius d’aquesta crisi s’ha esmentat que molts activistes es van incorporar a la nova administració municipal, també el fet que diverses de les persones més actives van haver d’absentar-se per realitzar el servei militar i també el fet que el procés de negociació amb l’Ajuntament es va estancar. Durant aquest període no es va abandonar mai el procés de negociació, però la base social del projecte estava molt afeblida. A la fi de 1981 amb prou feines un grup de majorettes, una banda de tambors i cornetes i algunes persones que havien instal·lat tallers artístics a l’Ateneu, donaven vida a l’espai. D’altra banda, el context social es va agreujar amb la irrupció de la droga dura als barris, que va acabar amb tota una generació de joves.
Deje su comentario