L’any 1987 va ser important, ja que va estar marcat per la celebració del 10è aniversari de l’Ateneu, tot un succés per a un projecte d’aquestes característiques i que ja havia travessat moltes dificultats en una època dura com van ser els anys vuitanta. La celebració dels deu anys de l’Ateneu va ser aprofitada per posar de manifest les discrepàncies que continuaven amb l’Ajuntament, com a conseqüència de la falta d’acord davant la voluntat municipal de concebre l’Ateneu com al Centre Cívic Planta Asfàltica. Si bé a la fi de 1986 s’havia arribat a un acord, l’exigència de creació d’un Consell de Centre per part de l’Ajuntament, és a dir, la imposició d’un model organitzatiu aliè a la voluntat de les persones implicades en la marxa del projecte, va bloquejar les negociacions.

La setmana d’actes convocada per celebrar l’aniversari, entre el 27 de març i el 4 d’abril, es va veure afectada per la falta de pressupost, ja que les 500.000 pessetes promeses es van reduir a 200.000. D’igual manera, amb anterioritat s’havia experimentat un conflicte amb l’Ajuntament a causa del carnestoltes de 1987. L’estira-i-arronsa amb l’administració va estar motivat per la qüestió de la subvenció tan baixa que van donar, la qual cosa va portar al taller de serigrafia de l’Ateneu a imprimir un reivindicatiu cartell senyalant als polítics locals. En aquells dies el govern municipal ja estava totalment descentralitzat amb Juan Jose Ferreiro com el regidor del districte i la seva ferma voluntat de crear el Centre Cívic Planta Asfàltica. Davant això es reclama autonomia i un finançament regular, ja que fins a aquest moment el finançament es feia de petites subvencions de 25.000 pessetes, demanant suport a La Caixa i particulars, venent loteria, etc. Un exemple d’aquesta dinàmica d’autofinançament es va donar a partir de juliol de l’any 1987, quan la incipient activitat circense va trobar una forma de finançar-se mitjançant la celebració de tallers de circ fora de l’Ateneu, els quals es cobraven. Els guanys eren invertits per comprar nou material, mentre que els monitors realitzaven la seva activitat de manera voluntària. En qualsevol cas, aquell 1987 les negociacions amb l’administració van donar fruits i es va aconseguir una autorització a la fi de maig de 1987 per gestionar l’Ateneu per dos anys.

Durant l’hivern de 1986-1987 les vagues estudiantils de secundària contra la selectivitat van fer emergir a una nova generació de joves combatius. No obstant això, la repressió a la joventut va tenir en Nou Barris greus episodis. En la nit del 28 de febrer de 1987 gairebé 30 joves de Nou Barris van ser detinguts i colpejats per protestar contra la brutalitat policial després d’una batuda en un bar del veí barri de Prosperitat. Des de l’Ateneu es van organitzar concerts en suport als detinguts. Aquest mateix any, un 19 de juny, l’atemptat d’ETA a l’Hipercor va commocionar prop de Nou Barris a la Barcelona preolímpica. Les entitats de Nou Barris van penjar als carrers del barri un llarg comunicat de rebuig. La ciutat tenia nombrosos problemes i molts d’ells afectaven directament al jovent dels barris populars. Conseqüència del boom demogràfic de les dècades de desenvolupisme, al començament de la dècada de 1980 gairebé la meitat dels habitants de la ciutat, el 40%, era menor de 25 anys. Fruit d’això sorgeixen nombrosos moviments culturals, entre els quals el punk arrela en l’Ateneu amb una forta presència a la programació musical dels concerts i als continguts de la revista La Cabra. També és una època en què el rebuig al servei militar es va fent cada vegada major i en la qual comença a prendre’s cada vegada més consciència del greu problema que estava ocasionant el consum d’heroïna en la joventut.

En la Barcelona de la modernitat i l’olimpisme, van continuar les lluites en Nou Barris per aconseguir la cobertura del II Cinturó de Ronda. La Nit d’Animes es va realitzar de forma autònoma per les entitats del barri i l’any va acabar amb una gran programació de marxa nadalenca a l’Ateneu, del 18 al 31 de desembre, oferint activitats culturals al barri. En aquells dies la programació de l’Ateneu s’integra al programa de l’ajuntament de 1987 i per moments coincideix la denominació de «Casal de Barri Planta Asfàltica» amb la d’Ateneu Popular Nou barris, a la programació de l’Ajuntament de Barcelona. També va quedar consolidada la presència de l’Ateneu en la Roda d’Espectacles infantils al carrer i els Lokals dels divendres a la nit, on el servei de bar es va afermant en el marc d’una programació vibrant i eclèctica. Per gestionar tot això els dimecres es celebrava una assemblea oberta en la qual participava la gent més implicada en el projecte.Nike