El teixit associatiu de Nou Barris va fer un salt endavant en 1988 amb l’obertura del Casal de Barri de Prosperitat, manifestació de la voluntat de molts veïns de gestionar directament equipaments públics, com ja havia sigut plantejat des de l’origen de l’Ateneu.
D’altra banda aquest mateix any es va crear la Coordinadora Cultural de 9 Barris, amb la intenció d’unificar els esforços entre les diferents associacions culturals de Nou Barris, coordinar les celebracions locals anuals i alhora, amb la voluntat de crear línies de treball i polítiques culturals al barri. Això va ser expressió d’una necessitat compartida en el districte, que ja feia anys que es reflexionava a l’Ateneu, de pensar la cultura de Nou Barris d’una forma global, apostant per fer les quatre festes: Sant Joan, Castanyada-Nit d’Ànimes, Carnestoltes i La Cultura va de Festa.

En l’àmbit intern de l’Ateneu comença a prendre forma un model organitzatiu basat en una comissió gestora, anomenada la Gestora, encarregada de dirigir el centre i anar afinant, mitjançant molts debats, el model de gestió. El seu objectiu principal en aquest moment va ser aconseguir la remodelació integral de l’Ateneu, que encara trigaria a arribar. Un informe sobre les obres i la situació de l’edifici escrit el gener de 1988 feia un balanç de les obres i les deficiències de l’edifici i concloïa en la necessitat de derrocar-lo i construir un nou Ateneu, obra que ja havia estat promesa en 1979 pel llavors alcalde Narcís Serra. L’equipament es trobava en un estat gairebé de ruïna, amb innombrables deficiències, i la persistent demanda d’un Ateneu definitiu es va expressar repetidament al llarg d’aquell any.

La programació va a continuar sent molt diversa, combinant actuacions de diferents estils musicals com el flamenc, el jazz, el rock o la música clàssica, les xerrades polítiques i les representacions teatrals. Fruit de l’esforç per connectar-se amb el que estava passant a la ciutat de Barcelona, l’Ateneu va ser una de les seus aquell any del Festival Internacional de Titelles i dins de la seva programació va poder acollir una recordada actuació de la companyia de titelles japonesa Hachiogi Kuromaningyo.

L’Ateneu servia com a referència a les entitats i grups del districte, que ho utilitzaven per organitzar les seves activitats, d’aquesta manera l’Ateneu va consolidar la seva funció d’espai de la vida associativa del districte de moltes maneres, contribuint a enfortir els seus moviments socials. Un exemple d’això va ser el sopar que pel seu 10è aniversari realitzaren el Grup de Dones 9 Barris, amb una exposició i un cabaret el març de 1988. En un context en el qual els moviments socials i el moviment obrer estaven travessant una crisi, es va produir la convocatòria de vaga general el 14 de desembre de 1988 com a reacció a les polítiques neoliberals del govern de Felipe Gonzalez. La vaga va ser seguida massivament en tot l’Estat espanyol i en Nou Barris va tenir molt seguiment.Nike