Finals de la dècada dels vuitanta va ser un moment clau per al sorgiment de tota una nova generació d’artistes que van trobar en l’Ateneu Popular de 9 Barris un espai on poder desenvolupar tècniques circenses. El circ, particularment els malabars, van anar guanyant popularitat a mesura que es van desenvolupar els espai de trobada entre persones interessades a practicar malabars a les places del barri de Gracia durant l’estiu de 1988. A partir de la tardor de 1988, quan el fred i la pluja dificultaven estar al carrer, l’Ateneu va començar a acollir a les persones que volien seguir practicant i així es crearia un espai que va agafar força el següents anys. El sostre alt de la nau facilitava la pràctica de malabars i el trapezi, permetent que pogués consolidar-se un espai referent per gent de tota la ciutat, així com per nombroses persones que estaven de pas i venien d’Europa amb noves técniques. Els dimarts i dijous servia com a punt de referència per a l’intercanvi de coneixements i moltes persones s’apropen a l’Ateneu per fer tallers, assajar o actuar amb alguns de les companyes que sorgeixen. Fruit d’aquesta escena puixant es constitueix en l’Ateneu de Nou barris en 1991 l’Associació de Circ de Catalunya, la ACC, que agrupava a la majoria d’artistes del sector.

Al any 1989 se havia signat el primer contracte de prestació de serveis i és va constituir l’Associació Bidó de 9 Barris per poder relacionar-se formalment amb l’Ajuntament. Les discussions internes continuen en unes assemblees esgotadores que amb el temps donen lloc a un canvi de model organitzatiu a mesura que l’Ajuntament accedeix a signar el conveni amb els gestors de l’Ateneu. Aquesta decisió implicava que havia d’haver-hi un NIF, una entitat legal i una estructura, la qual cosa va provocar l’abandó de molta gent que no volia tenir una estructura ni negociar amb l’Ajuntament

En aquest moment la programació està molt consolidada. Diversos grups realitzaven allí les seves activitats, com a Rock Nou barris, que organitzava concerts. És una època d’una gran cartelleria realitzada per diversos autors. Arribats a aquest punt, l’Ajuntament renuncia a aplicar la seva política cultural en l’Ateneu, encara que encara intentarà definir l’espai com Centre Civic Planta Asfàltica.

En aquest context s’arriba a les primeres grans obres de l’Ateneu, fruit de les exigències contínues davant el mal estat de l’edifici. En les negociacions es comptava amb el suport de la coordinadora d’AA.VV de Nou barris en els plens del districte, atès que no era una reivindicació únicament de l’assemblea de l’Ateneu. Gràcies a aquest suport es va poder posar la condició que hi hagués un local alternatiu quan comencen les obres, que s’havia de seguir mantenint un mínim finançament i que havia d’haver-hi una comissió de seguiment de les obres setmanals. Durant l’any previ al començament de les obres és va discutir molt el projecte i es va poder establir una relació directa amb l’arquitecte per poder intervenir en el disseny.

Finalment el març de 1991, després de 14 anys de vida de l’Ateneu començaven les grans obres. L’última gran activitat que es va realitzar va ser el Carnestoltes de 1991 al febrer, encara que encara van continuar assajant en la nau un temps fins que les obres van afectar a tot l’edifici, donant per finalitzada tota una etapa fundacional de la història de l’Ateneu Popular 9 Barris.Air Jordans