Març de 1991 marca el final d’una etapa important en la història de l’Ateneu. Aquest mes van començar les grans obres que van convertir el recinte industrial que havíem fet servir fins a aquell moment, en un flamant teatre i equipament nous. La reforma de l’Ateneu es va fer basant-se en un projecte arquitectònic que aprofitava l’estructura de dues naus i renovava íntegrament el sostre i la distribució interior, afegint a més la construcció d’un teatre.


Perquè les obres es realitzessin l’activitat va haver de sortir de l’Ateneu i durant els més de tres anys que van durar les obres, es va instal·lar l’oficina de l’Ateneu en un petit local provisional que el districte va cedir al carrer de les Torres, a Roquetes. Era un espai que amb prou feines cobria els mínims imprescindibles per mantenir la secretària, fer les reunions i emmagatzemar coses, però l’opció va ser situar-se en un espai que realment fos provisional després de rebutjar una oferta que es va fer a Bidó de Nou Barris perquè acceptés gestionar un local a la Casa de l’Aigua. L’objectiu principal era tornar a l’Ateneu, triguessin el que triguessin les obres. La resta d’activitats es van anar desenvolupant en diferents espais del districte i va ser la vida cultural de Nou Barris, que nosaltres també contribuíem a dinamitzar a través de la recentment creada Coordinadora Cultural de 9 Barris, la que ens va mantenir amb vida i amb força en aquest període. Molts espectacles es van portar durant aquesta etapa amb el nom de l’Ateneu Ambulant.


Els Jocs Olímpics de 1992, enfront dels quals es va posicionar l’Ateneu, van provocar un retard en les obres a causa de problemes financers de l’Ajuntament. La relació amb els col·lectius que es reunien i utilitzaven l’Ateneu es va afeblir a causa de la manca d’un espai adaptat, les companyes que havien estat portant el bar es van haver de buscar la vida. Per poder supervisar la marxa de les obres es va contractar a una persona. Això ens va permetre tenir comunicació amb els arquitectes del projecte i aconseguir que el nou Ateneu fos un local adaptat al circ, amb una gran caixa escènica, sense el sòl inclinat ni les butaques fixes que és volia construir. També es va haver de batallar molt per aconseguir que el nou Ateneu s’adaptés als plans que és tenia per a l’espai, incloent-hi entre altres coses una cuina que es negava sistemàticament, però l’esforç va valdre la pena. L’octubre de 1994, després de gairebé disset anys d’espera, Nou Barris tenia per fi amb un Ateneu potent. S’obria així una nova etapa plena de reptes i aprenentatges.Men's Shorts – Shop Men's Shorts Online