L’any va començar estrenant un nou Logo de l’Ateneu, el del ja famós barret de copa. La notícia inaugurava el primer número de la revista de l’Ateneu Popular, publicada el febrer de 1996 i que acompanyarà l’evolució del projecte els següents setze anys, fins a la seva desaparició l’octubre de 2013 després d’editar 135 números. Amb el nou Ateneu l’administració de l’equipament s’havia fet més complexa i sofisticada. A part d’això per la gent que ho gestionava no estava tot guanyat, perquè es sabia que dins del Consell de Districte de Nou Barris algunes veus encara volien cedir la gestió de l’Ateneu al sector privat, d’acord amb el que era la tendència que es convertiria en norma a partir de llavors. Davant d’això es va recórrer al moviment associatiu per pressionar i recordar que l’Ateneu havia estat i continuaria sent gestionat pel mateix moviment associatiu i també es va optar per enfortir la programació.

«Hem d’omplir el teatre!» es va convertir en una consigna per la gent més implicada a l’Ateneu i això va provocar que s’enfortís molt la comissió de programació para omplir l’espai i contribuir també a omplir el buit cultural que havia quedat a la Barcelona post olímpica. A l’Ateneu es va fer l’esforç perquè almenys una vegada al mes actuessis alguna figura important al teatre, aprofitant les noves possibilitats que donava l’espai. La participació de grups com La Tangana va contribuir poderosament portant a l’Ateneu a molts artistes i propostes musicals, alguns més coneguts i altres menys. Juntament amb la seva taverna, grups com Entorn de la Paraula van contribuir a l’organització i celebració de la 1a Setmana Poètica. Aquesta es va realitzar amb la intenció de donar una visió integradora de la poesia, amb exposicions, teatre, recitals, cinema i una tarima oberta. Aquells dies van tenir lloc, unes molt recordades tres actuacions de Paco Ibañez, el 16, 17 i 18 d’abril de 1996. La seva veu entonant «La poesia es un arma carregada de futuro» encara ressona per les parets del teatre…

Per una altra part, l’Associació de Circ de Catalunya continuava la seva marxa, amb seu a l’Ateneu. A començaments del juliol va celebrar la 5a Festa del Circ, en el marc de la realització de diversos cursets intensius de circ (trapezi fix, treball de cos i moviment de dansa per a gent de circ i acrobàcia). A l’octubre la 2a Mostra de Teatre va comptar amb la presència, entre altres, de Faemino i Cansado, mentre que al Lokal sorgia una iniciativa per promoure el teatre a l’Ateneu, el TBO, Teatre de Butxaca Organitzat. De totes maneres la programació de teatre no va acabar d’arrelar amb la força del circ, potser perquè llavors van començar a obrir nombrosos teatres a Barcelona.

Novembre de 1996 fou el mes del 1r Festival de Màgia a Nou Barris, de les actuacions de dansa, de flamenc al Lokal, del primer Lokal de Risc i a desembre va arribar a l’Ateneu una potent proposta de producció pròpia, el Circ d’Hivern. Al maig el Combinat de Circ havia permès assajar una fórmula que funcionava bé, ajuntar un grup d’artistes per produir un espectacle. D’aquesta manera es va pensar poder oferir aquest any un espectacle de circ familiar, el Circ d’Hivern. Per muntar l’espectacle es va demanar ajuda de la gent de la companyia l’Avalot i altres artistes propers i així va sorgir «Esplèndid», el primer Circ d’Hivern, que seria un èxit. Amb el Circ d’Hivern l’Ateneu va acabar de demostrar la seva capacitat de gestió cultural, amb vint dies amb espectacles, visites de col·legis, voluntariat. Definitivament, el Consell de Districte va haver de reconèixer la capacitat del projecte de Bidó de Nou barris per fer-se càrrec de l’equipament.Kids Running Shoes