Després de quatre anys en obres l’Ateneu remodelat va obrir les seves portes l’octubre de 1994. A la inauguració oficial va assistir el llavors alcalde Pasqual Maragall amb representants polítics del districte i membres del moviment associatiu de Nou Barris. Les negociacions entre arquitectes, representants del districte i l’Ateneu van modificar el projecte inicial, incorporant una caixa escènica de 18 metres d’altura, l’aixecament del sostre del teatre i en general l’adaptació de l’espai per a les activitats circenses. Un altre element que va generar discussions amb el districte i al final es va aconseguir va ser la cuina, peça fonamental del projecte. L’Ateneu es va inaugurar a pesar que encara no es trobava plenament equipat i fins a finals de maig de 1995 el teatre no va tenir instal·lat tot el seu equip.

La crisi post olímpica va començar a perfilar un panorama municipal de privatització dels centres cívics, buscant la reducció de despeses. En aquest context es reiniciïn les activitats a l’Ateneu amb un contracte amb l’Ajuntament que va permetre tenir contractat un equip de treballadors compost de tres professionals: un coordinador responsable, una tècnica administrativa i un tècnic de so i llums. A més treballaven dues persones portant el bar-menjador, com a servei extern. D’aquesta manera l’Ateneu va anar consolidant la seva funció d’equipament de zona, superant els limitis del barri. Al novembre d’aquell any el moviment associatiu de Nou Barris va celebrar el seu 25 aniversari a l’Ateneu, amb una exposició d’història gràfica i documental de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i entitats de Nou barris, realitzada per l’Arxiu Històric de Roquetes que havia instal·lat la seva seu a l’Ateneu.

1995 va ser un any de caràcter experimental, en el qual es va plantejar com a objectiu superar el repte de crear una dinàmica cultural que afrontés amb èxit la posició marginal en la qual es trobava respecte a l’escena cultural de la ciutat, així com demostrar que es podia gestionar un equipament d’aquestes característiques. Una idea clau va ser la de continuar amb un discurs cultural i artístic innovador, fent èmfasis en la qualitat i la creativitat.

Amb el nou Ateneu, es va restablir el taller de circ infantil gratuït el febrer de 1995. La demanda de formació, tant en cursets anuals i intensius per a adults en tècniques com a trapezi, acrobàcia, equilibris, monocicle i malabars, així com la participació en el taller obert d’adults, dilluns i dijous de 19,30 a 22.30 hores, va anar creixent en els anys següents, a mesura que el nom de l’Ateneu s’anava vinculant cada vegada més amb el circ contemporani. En un document intern d’aquell any que reflexionava sobre la gestió de l’Ateneu Popular s’apuntava a la necessitat d’una especialització, coincidint amb les descripcions que feien els estudis tècnics municipals. Conforme al que havia estat passant en els últims anys, el circ començaria a complir aquesta funció, ja que a part de la formació se seguiria programant molts espectacles, dins sobretot de l’espai del Lokal.

No obstant això, amb tota l’aturada que havien suposat els obres, l’entitat i els recursos humans estaven al límit i feia falta la incorporació de nova gent i col·lectius, la qual cosa es va aconseguir amb èxit. Destaca aquí el paper de projectes com el Fòrum d’Acció Cultural, constituït en la segona meitat de 1993 per un grup de persones de l’entorn de l’Ateneu i del moviment associatiu del districte. El Fòrum es va crear amb la intenció de recuperar l’esperit dels divendres de l’Escola Freire, un referent cultural en Nou Barris i amb la intenció a més de promoure la dimensió tradicionalment ateneística de l’espai a través de debats, conferències i tallers. A partir de 1995 comença a fer servir l’Ateneu per reunions i actes, destacant l’organització el maig de 1995 d’una conferència sobre «Democràcia i moviments socials» a càrrec de Manuel Vázquez Montalban, a la qual van assistir uneixes tres-centes persones. Un altre dels grups que es va incorporar aquest any va ser Nou Rock Barris, col·lectiu musical de gent del barri amb inquietuds musicals, que tindria un paper important i la dinamització de la part musical del projecte, acompanyant l’evolució musical d’aquells anys en els quals el rock començava a donar pas a nous sons, l’anomenat mestissatge, en la segona meitat dels noranta.

Amb una nova programació en marxa, a l’estiu del 95 comença a veure’s la necessitat d’aprofundir les reflexions sobre l’ideari, els objectius, la participació i les manques organitzatives de l’Ateneu, encara que la mateixa dinàmica i la necessitat de prioritzar una programació que consolidés aquest projecte van aparcar aquestes discussions, que no es reprendrien fins a 1997 amb la intenció de dotar a l’Ateneu d’una organització més eficaç, però també per dotar-li d’objectius a mig i llarg termini durant els anys següents.Air Jordan XI 11 Low